Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
François-Benoît Hoffmann
Música
Llibretista, dramaturg i crític francès.
El 1784 es traslladà a París, on, sota la protecció i el patrocini de la marquesa de Boufflers, assolí un gran èxit amb les dues primeres òperes que escriví Phédre 1786 i Nephté 1789, amb música de Jean-Baptiste Lemoyne Collaborà més tard amb el compositor Étienne-Nicolas Méhul a Euphrosine 1790 i a Adrien , obra aquesta darrera que, prohibida per la Comuna de París, no s’estrenà fins el 1799 També escriví llibrets per a Luigi Cherubini, entre els quals destaca el de Médée 1797, basada en una tragèdia d’Eurípides i que es convertí en l’òpera més famosa d’aquest compositor Per a Rodolphe…
Augustin Eugène Scribe
Música
Llibretista i dramaturg francès.
Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i per la seva…
Apostolo Zeno
Música
Literat, humanista i llibretista italià.
Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un…
Loreto Vittori
Música
Compositor, cantant castrat i llibretista italià.
Del 1614 al 1617 fou cantor al cor de la catedral de Spoleto Aquest darrer any viatjà a Roma per estudiar amb Francisco Soto de Langa, Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano El 1619 es traslladà a Florència, on gaudí de la protecció del duc Cosme II de Mèdici, i al cap de dos anys tornà a Roma El 1622 fou admès com a soprano al cor papal, i posteriorment viatjà a Bolonya, Florència i Parma, ciutats on gaudí d’un gran èxit com a cantant El 1626 interpretà La catena d’Adone , de Domenico Mazzocchi, a Roma A Florència cantà en La Flora , de M da Gagliano, i, probablement, a Parma interpretà…
Carlo Goldoni
Música
Dramaturg i llibretista italià.
Fins el 1762 visqué a Venècia Aquest any anà a París, on escriví textos per a la Comédie-Italienne Carlo Goldoni és considerat el gran renovador de la comèdia italiana En aquest gènere, les seves innovacions constituïren una ruptura amb la tradició de la Commedia dell’Arte Bàsicament, substituí els personatges estereotipats de determinats caràcters o tipus socials per personatges de comportament i afeccions molt més individualitzats i matisats, d’acord amb una visió realista del desenvolupament del drama La complexitat dels personatges repercutí també en els arguments, que esdevingueren per…
Nicola Francesco Haym
Música
Violoncel·lista, compositor i llibretista italià d’origen alemany.
Entre el 1694 i el 1700 fou violoncellista de l’orquestra privada del cardenal Pietro Ottoboni, sota la direcció d’Arcangelo Corelli En 1701-11 treballà a Londres com a músic de cambra del duc de Bedford, al qual subministrava colleccions de música impresa importada des de Roma per a la seva biblioteca particular El 1718 era al servei del duc de Chandos a Cannons, on s’interpretà el seu anthem The Lord is King 1719, que fou molt apreciat per la seva temàtica de gran contingut espiritual Haym contribuí de forma destacada a l’establiment de l’òpera italiana a Londres i compongué àries per a les…
Hervé
Música
Pseudònim del compositor, llibretista, cantant i director francès Florimond Ronger.
A l’edat de deu anys es traslladà a París, on fou nen cantor a l’església de Saint-Roch Posteriorment estudià harmonia amb A Elwart al conservatori, i composició amb D Aubert Treballà com a organista a l’església de Bicêtre i a Saint-Eustache Saltà a la fama el 1848 amb la seva doble aparició com a compositor i cantant en el paper principal del seu Don Quichotte et Sancho Pança A partir de llavors dugué a terme una carrera de compositor, llibretista, cantant i productor en teatres com l’Odéon i el Théatre du Palais-Royal El 1854 obrí el seu propi teatre, les Folies-Concertantes…
Cesare Strebini
Música
Llibretista italià.
Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès
Temistocle Solera
Música
Llibretista italià.
De vida aventurera i atípica treballà fins i tot en un circ, vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio , obra que fou seguida per Nabucco 1842, I lombardi alla prima crociata 1843 i Giovanna d’Arco 1845 La collaboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d' Attila completat per Francesco Maria Piave el mateix any per anar a Espanya amb Teresa Rosmina En tornar no aconseguí reconciliar-se amb Verdi, i morí en la pobresa Solera és autor d’alguns drames lírics, la música dels quals…
Giuseppe Maria Foppa
Música
Llibretista italià.
Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810 i Stefano…