Resultats de la cerca

Fill d’un empresari napolità establert el 1753 a Londres, el 1756 debutà al Covent Garden amb l’òpera La commediante fatta cantatrice Posteriorment treballà a l’Smock Alley Theater de Dublín, d’on hagué de tornar a Londres, acusat de plagi Entre el 1763 i el 1783 estigué vinculat al King’s Theater i, altra vegada a Dublín, tornà a compondre per a l’Smock Alley Theater i, des del 1787, per al Crow Street Theater de la mateixa ciutat Se sap que el 1792 organitzà cicles de concerts inspirats en el Concert Spirituel parisenc Escriví unes trenta òperes, entre les quals destaquen Phyllis at Court…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es graduà en piano i composició Fou director dels conservatoris de Càller Sardenya 1931-39, Venècia 1952-60 i Roma 1960-72 Entre el 1972 i el 1976 presidí l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fundà el conjunt I virtuosi di Roma i el Teatro dell’Opera da Camera 1956 Publicà, entre altres estudis històrics, la Storia e guida dell’interpretazione degli abbellimenti dall’epoca gregoriana a Verdi 1942 Com a compositor realitzà diverses obres per a conjunt simfònic i de cambra Contribuí de manera especial a la difusió i l’estudi de les…

Estudià amb J Calace i B Bettirelli al Conservatori de Milà, on obtingué els premis de piano i composició Més tard, els anys 1956, 1958 i 1960 obtingué el primer premi en els concursos internacionals de composició celebrats a Darmstadt i Bolzano Aviat s’erigí com un intèrpret especialitzat en música contemporània Ha combinat la seva activitat pianística amb la de clavecinista, bé interpretant en solitari bé en conjunts simfònics i de cambra Ha tocat amb Salvatore Accardo i amb Itzhak Perlman i ha format part del Trio de Milà Amb Cathy Berberian formà un duet amb el qual oferí recitals…

La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 s’ha dedicat al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori va de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Ha actuat amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i ha interpretat música…

Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi del 1816 dins…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres compositors i…

Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…

Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere

Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…

Estudià amb Domènec Sánchez Deyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual també fou professor des del 1909 Finalitzats els estudis de forma molt brillant, fou nomenat violí concertino de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu quan només tenia divuit anys Membre d’aquesta orquestra durant moltes temporades, posteriorment fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i sotsdirector d’aquesta formació Realitzà gires de concerts per Europa Fou mestre d’una important generació de violinistes, entre els quals destacaren Enric Madriguera i Margarida Caballé