Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
orgue elèctric
Música
Orgue que utilitza el corrent elèctric per a la transmissió del moviment de les tecles al mecanisme d’entrada d’aire als tubs.
Esquema d’un orgue amb transmissió elèctrica © Fototecacat/ Studi Ferrer Actualment tots els orgues són moguts gràcies a l’electricitat La figura del manxaire ha quedat substituïda per la d’un motor ventilador que subministra l’aire d’una manera constant i suficient També, en els grans instruments, l’electricitat s’ha aplicat en el comandament manual dels registres de la consola, sigui només en el moviment de la plaqueta o tirador del registre, o en l’acció d’aquest sobre la corredora en el salmer, que permet l’accés del vent als tubs del registre determinat, o en ambdós casos alhora la…
tala
Música
Terme sànscrit de significat equivalent a ritme.
Més precisament, vol dir ’mode rítmic', és a dir, un determinat lapse caracteritzat per la repetició d’un patró ritmicomètric fet explícit, generalment, per un instrument idiòfon o membranòfon
anapest
Música
Peu o patró mètric de la poesia grega o llatina, que consisteix en la combinació de dues síl·labes breus i una de llarga.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
dàctil
Música
Peu o patró mètric de la poesia grega, que consisteix en la combinació d’una síl·laba llarga i dues de breus.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
tribraqui
Música
Peu o patró mètric de la poesia llatina que consisteix en la combinació de tres síl·labes breus.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
iambe
Música
Peu o patró mètric de la poesia grega o llatina, dit també peu iàmbic, que consisteix en la combinació d’una síl·laba breu i una de llarga.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
troqueu
Música
Peu o patró mètric de la poesia grega i llatina que consisteix en la combinació de dues síl·labes, la primera llarga i la segona breu.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
valor
Música
Interval de temps comprès entre els atacs de dos sons successius.
Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a dir, el…
podatus
Música
Neuma de dues notes, la segona de les quals està a una alçada superior que la primera, també conegut amb el nom de pes.
Es presenta en formes diverses, entre les quals el podatus rotundus -un accent greu petit unit a un altre d’agut-, el podatus rotundus amb episema a la segona nota, i el podatus quadratus , que té forma d’angle agut obert cap a la part dreta Es pot indicar també per mitjà de dos traços seguits, que és la forma que utilitza el copista per a assenyalar que la primera nota del podatus és més alta que la precedent, o que almenys està al seu uníson
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en la hispana, d’…