Resultats de la cerca

Cadència trencada © Fototecacat/ Jesús Alises També es coneix com a cadència evitada o cadència d’engany En una cadència trencada, l’acord substitut conté la nota tònica, tot i que aquesta no n’és la fonamental Es distingeixen les següents modalitats de cadència trencada V-VI, la més comuna ex 1 V-IV en 1a inversió ex 2 V-II dis ex 3, de notable efecte dramàtic i molt utilitzada per Wagner V-I amb 7a ex 4, anomenada d’ inganno , en la qual el I no es percep com a tònica sinó com a dominant del IV i V-VI rebaixat, enllaç que pot donar peu a una modulació tonicalització ex 5 En tots els casos…

Exemple 1 / G De Machault

Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt Al final del segle XIX, AG Ritter atribuí a Francesco Landini ~1325-1397 la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI F Landini Amor c’al tuo suggetto © Fototecacat/ Jesús Alises

Cadència plagal © Fototecacat/ Jesús Alises Es considera que la cadència plagal -anomenada també cadència litúrgica o de l’ amén - té un caràcter menys conclusiu que la cadència autèntica Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat major, la subdominant que precedeix la tònica pot ser una tríada major ex 1 o, sobretot en el Romanticisme, menor ex 2 És freqüent que l’acord de subdominant tingui 6a afegida ex 2 Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat menor, la subdominant que precedeix la tònica és una tríada menor, mentre que la tònica final pot presentar la tercera de…

També coneguda amb el nom de cadència picarda, fou una cadència molt utilitzada al final del Renaixement i al Barroc, perquè fins a partir de la segona meitat del segle XVIII no es generalitzaren, en les peces en mode menor, els finals amb la 3a m en l’acord de tònica a causa de la seva sonoritat més fosca i menys apropiada, per tant, per a donar sensació de conclusivitat A partir del Classicisme, la tercera de Picardia quedà com un recurs estilístic utilitzat per a imitar l’estil barroc com en el final del "Lacrimosa" del Rèquiem de WA Mozart JJ Rousseau en el seu Dictionnaire de musique ,…

És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals Sovint, la dominant és precedida per la subdominant El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant ex 1 El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m o el 6-4…

Tradicionalment, els efectes de conclusivitat/suspensivitat estan associats a les cadències cadència 1 Aquestes s’identifiquen, de manera convencional, amb una determinada successió d’acords, com, per exemple, V-I en el cas de la cadència autèntica Ara bé, moltes obres comencen amb aquesta successió i, no obstant això, no transmeten una sensació conclusiva ex 1 La successió mencionada assoleix l’estatut de cadència només quan és acompanyada d’altres fenòmens de tipus formal, melòdic i mètric Exemple 1 - GF Händel Rodelinda , obertura © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen de conclusivitat/…

Cada grau melòdic té la seva funció en la tonalitat, i les notes cromàtiques s’entenen com a alteració d’un dels graus de la tonalitat que acompleix una funció en certa manera equivalent La funció dels graus harmònics depèn bàsicament de la seva fonamental, però pot veure’s matisada o modificada en més o menys proporció per la morfologia de l’acord Certes modificacions en l’estructura poden fer variar totalment la funció del grau harmònic i iniciar un procés de modulació El concepte de funció s’aplica específicament a la teoria harmònica de H Riemann, exposada en Vereinfachte…

El clúster apareix per primera vegada, fent funcions d’acompanyament, en la composició per a piano The Tides of Manaunaun 1912, de H Cowell El mateix Cowell li donà el nom de cluster angl, "raïm" en el seu estudi teòric New Musical Resources Nova York, 1930 Molt present en la música contemporània per a piano, s’executa amb el palmell de la mà, el puny o l’avantbraç També és present, a partir dels anys cinquanta, en la música per a orquestra Es tracta d’una sonoritat molt característica de la música contemporània, l’escriptura de la qual és variable Clúster © Fototecacat/ Jesús Alises

Quan la nota més aguda d’un acord és la seva fonamental, aleshores l’acord està en primera posició o posició d’octava 8a Quan la nota més aguda d’un acord és la seva 3a, l’acord està en segona posició o posició de 3a Quan la nota més aguda d’un acord és la seva 5a, aleshores l’acord està en tercera posició o posició de 5a Cal assenyalar que, en l’àmbit anglosaxó, la paraula position no correspon a aquesta definició, sinó al que s’ha definit com a disposició en l’article corresponent Posició © Fototecacat/ Jesús Alises