Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no té forats…

Situada en un punt determinat de la partitura, prescriu que el tempo de la música que segueix sigui més ràpid que el precedent S’usa en contraposició a meno mosso

La subtilesa de les possibles diferències entre aquest terme i d’altres com accelerando o stringendo fa molt difícil el consens sobre el seu significat exacte

En una partitura sol indicar-se emprant aquest mateix terme, sia sencer o abreujat accel Termes com affrettando o stringendo són utilitzats sovint com a equivalents

De vegades la locució tempo primo s’empra impròpiament com a equivalent

En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte Allargando i rallentando en són termes sinònims No s’ha de confondre, però, amb ritenuto , que també indica un canvi de tempo però sobtat S’abreuja rit

En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte Allargando i ritardando en són termes sinònims S’abreuja rall

En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte No s’ha de confondre amb l’alentiment progressiu del tempo , que normalment s’indica amb el terme ritardando S’abreuja riten

Normalment es troba en el decurs d’una obra i implica un alentiment momentani, de més o menys durada, respecte del tempo general També es pot trobar a l’encapçalament d’una part o un moviment indicant la relació amb el tempo de la part o el moviment anterior

Tot i que actualment prescriu un tempo més ràpid que l' allegro , fins a la fi del segle XVIII ambdues indicacions podien significar pràcticament el mateix El superlatiu prestissimo indica un tempo encara més ràpid, sovint tant com sigui possible