Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
puntillisme
Música
Estil caracteritzat per la reducció del discurs musical a esdeveniments molt diferenciats i aïllats els uns dels altres.
El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme sorgí de la…
dodecatonisme
Música
Nom que rep el mètode de composició amb dotze sons relacionats entre ells.
Ideat per Arnold Schönberg, fou aplicat per primera vegada en algunes de les seves obres compostes a la dècada dels anys vint Les idees de Joseph Matthias Hauer, sorgides a la mateixa època, representen un enfocament molt diferent i d’escassa aplicació en la pràctica encara que el seu concepte de "trop" pot ser rellevant per a l’anàlisi de determinades obres d’A Berg o del mateix Schönberg El mètode dodecatònic està basat en l’ús de la sèrie reihe Aquesta consisteix en una ordenació precompositiva de les dotze notes del total cromàtic sense cap repetició, la qual és utilitzada com a…
atonalitat
Música
Terme aplicat a la música no tonal i predodecatònica (dodecatonisme) de la Segona Escola de Viena, d’entre el 1909 i el 1920, aproximadament.
Un tret comú de les obres atonals d’aquests autors, si més no de les composicions instrumentals, fou la tendència a la forma breu, aforística Això s’originà tant per la manca de relacions tonals com per l’atematisme tematisme/atematisme , i comportà dificultats per a desenvolupar els materials No fou endebades la utilització d’un text per a ser recitat o cantat, recurs que contribuí a la coherència musical i possibilità obres de major durada L’organització de les altures promogué els intervals augmentats i disminuïts per tal d’evitar reminiscències tonals, i també la utilització del total…
microtò
Música
Interval més petit que el semitò.
No s’han de confondre, però, les dues funcions bàsiques d’aquest microinterval D’una banda té una funció de caràcter ornamental, que, en la mateixa música occidental, seria representada per recursos com el glissando , el portamento , el vibrato , etc Aquests microtons d’ornamentació són percebuts per l’oïda com a modificacions expressives de l’afinació de les notes del sistema i no com a nous elements independents Però, generalment, quan es parla de microtons i microtonalitat es fa referència als creats amb la intenció de ser elements del sistema amb una afinació precisa i una funció definida…
atonalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a la música basada en tècniques compositives allunyades dels principis de la tonalitat.
El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’identifica amb…
octotonalitat
Música
Sistema d’organització musical propi del segle XX basat en l’escala octotònica, de vuit graus, els quals estan col·locats de manera que s’alterna la distància de to i semitò entre ells.
Dels dos modes possibles, el més emprat és aquell en què entre el primer i el segon graus hi ha un semitò El primer autor que feu ús de l’octotonalitat fou N Rimskij-Korsakov, però fou el seu deixeble I Stravinsky qui la utilitzà extensament
pantonalitat
Música
Terme usat per Rudolph Réti en el seu llibre Tonality-Atonality-Pantonality (1956), el qual engloba tota la música occidental del final del segle XIX i el principi del XX basada en qualsevol organització amb referents tonals, ja sigui mitjançant el camí de la incertesa i inestabilitat tonal iniciada per R. Wagner, amb combinacions d’índole modal o amb sobreposicions simultànies tonals (bitonalitat, politonalitat), modals (polimodalitat) o qualsevol altra concepció tonal (per exemple intervàl·lica o acòrdica) tot i que fugi de l’harmonia funcional però sense arribar a ser atonal.
Anteriorment a Réti, el terme era usat d’una manera ambigua, i fins i tot A Schönberg l’aplicava en un sentit invers al de Réti amb referència a la seva música dodecatònica
tonalitat
Música
Organització dels elements musicals d’acuïtat definida a l’entorn de dos conceptes que es donen simultàniament: sistema -conjunt d’elements que l’oïda interpreta com a congruents entre si (deixant fora els que no s’hi consideren)- i centre -element que fa sensació de conclusivitat i repòs i al voltant del qual es relacionen de manera jeràrquica la resta d’elements del sistema.
L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va confirmant o…
polimodalitat
Música
Recurs compositiu consistent a utilitzar en melodies simultànies dos o més modes diferents.
Aquest concepte inclou la simultaneïtat de modes de música pròpiament no occidental, de la música de jazz o de la de qualsevol autor, com per exemple O Messiaen, que utilitzà modes de creació pròpia com a recurs compositiu