Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
couplet
Música
En la música instrumental francesa dels segles XVII i XVIII, fragment de música entre dues repeticions del tema d’un rondeau.
N’hi ha bons exemples a les suites per a clavicèmbal de François Couperin
corda
Música
Cadascuna de les quatre veus principals (soprano, contralt, tenor i baix).
S’aplica especialment a les seccions del cor
salmer

Salmer de bloc
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
En l’orgue, caixa de mecanismes on es distribueix el vent a cada tub o canó.
Part cabdal de l’instrument, posa en contacte tres elements subsidiaris els tubs -que hi reposen verticalment-, els terminals dels mecanismes de transmissió de les tecles -que hi arriben des dels teclats i la consola- i el vent -que hi penetra des de les manxes- Globalment el salmer es compon d’una gran caixa de fusta en forma de parallelepípede rectangular, amb mecanismes propis i amb la taula superior travessada per forats sobre els quals es colloquen els tubs Rep l’aire a pressió provinent de les manxes i tots els mecanismes de la consola, els quals, accionats degudament per l’organista,…
classificació Hornbostel-Sachs
Música
Sistema de classificació dels instruments musicals introduït pels musicòlegs Eric von Hornbostel i Curt Sachs.
L’any 1914, a Berlín, ambdós musicòlegs exposaren el treball titulat Systematik der Musikinstrumente 'Sistematització dels instruments musicals', presentat com a nou mètode sistemàtic de classificació dels instruments, necessari per a musicòlegs, etnòlegs, conservadors de colleccions d’instruments i, en general, per als historiadors de la cultura El nou sistema fou el resultat de l’aplicació del positivisme científic a la necessitat d’estudiar, amb una visió global, els instruments de totes les civilitzacions del món El seu mètode establí quatre categories principals, segons la forma de…
corredora
Música
En l’orgue equipat amb salmer mecànic, llistó que, connectat al tirador o la plaqueta corresponent de la consola, es desplaça lleugerament en accionar-los.
A través dels seus forats transversals dona pas a l’aire provinent del salmer, que fa sonar, en els jocs escollits, els tubs corresponents a les tecles que es toquen
corneta de posta
Música
Instrument de vent-metall, no gaire gros, consistent en un tub cònic generalment enrotllat en cercle, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí
corneta
Música
Instrument de vent-metall, de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, mancat de pistons, vàlvules o forats.
És utilizada sobretot a les bandes militars, o com a instrument per a comunicar ordres, missatges, etc
compàs
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’instrument del…