Resultats de la cerca

Així, per exemple, en un sistema pentatònic do, re, mi, sol, la poden existir amb aquesta funció ornamental les notes pien fa♯ i si, i no es consideren notes constitutives del sistema, que per aquesta raó continua considerant-se pentatònic Originalment l’expressió s’aplicava a la música xinesa, però últimament els musicòlegs han estès el seu domini a altres tipus de música

Començà a estudiar música d’infant L’any 1988 la seva família s’establí a Barcelona El 1999, després de completar els estudis al Conservatori Municipal de Terrassa i a l’Escola de Música de Bellaterra, anà becat al Berklee College of Music de Boston EUA Influït pel moviment de ressorgiment del bop de  Wynton Marsalis i Roy Hargrove, dels quals rebé també algunes classes, en tornar a Barcelona 2000 tocà amb diversos  jazzmen , com ara Albert Bover, Robin Eubanks, Horacio Fumero, Randy Brecker o  Perico Sambeat, amb el sextet del qual, alternant amb l’European Youth Orchestra 2001 i 2004, féu…

Començà la seva carrera musical de manera autodidàctica de molt jove Es fabricà la seva pròpia guitarra amb una llauna, un tros de fusta i quatre cordes, i ben aviat començà a actuar amb aquest instrument L’any 1953 se n'anà a Johannesburg cercant feina com a infermer en una mina d’or Quan tingué l’oportunitat, es comprà una guitarra i al cap d’un any inicià la seva carrera professional tocant en diferents clubs L’any 1955 s’uní a la discogràfica Gallo, on edità les seves composicions, interpretades amb altres artistes de renom nacional El 1960 començà tocar el saxofon i poc temps després ja…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Fou capellà cantor a la capella reial de Madrid Se n'han conservat salms, motets, villancicos i altres obres

Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà música de cambra…

Estudià al conservatori de Moscou El 1980 guanyà el concurs Jean Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, el Čajkovskij de Moscou L’any següent, desertà i fugí als Estats Units El seu repertori abraça des de la música barroca —que interpreta amb rigorosos criteris històrics— fins a la creació contemporània, el jazz o les músiques improvisades Ha tocat sovint amb les formacions d’època Il Giardino Armonico, Orquestra Revolucionària i Romàntica i The Age of Enlightenment, i amb el clavecinista Ottavio Dantone, amb qui ofereix una notable lectura de Bach Gran especialista en el repertori romàntic, ha…

Fill natural del príncep Guedeonov Formà part del Grup dels Cinc, fundat per Milij Aleksejevič Balakirev La seva producció és escassa, però és considerada entre les obres mestres de la música russa La Primera simfonia 1867 mostra la influència de Schumann La seva obra principal és l’òpera El príncep Igor 1869-87, en la qual treballà, amb intermitències, al llarg de 18 anys, i n'escriví també el llibret No pogué acabar-la, i foren els seus amics Nicolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov i Alesksandr Konstantinovič Glazunov qui ho feren És la primera epopeia musical russa que abraça ensems la Rússia…

Debutà el 1963 en el teatre, i el 1966 actuà en Blow-Up , pellícula de Michelangelo Antonioni Dos anys després, durant el rodatge de Slogan , de Pierre Grimblat, conegué Serge Gainsbourg , amb el qual convisqué tretze anys, i esdevingué una icona del París contracultural dels anys seixanta, ciutat on s’installà des dels vint anys Amb Gainsbourg publicà el seu primer disc,  La chanson du Slogan 1969, banda sonora del film, i collaborà en nombroses cançons, entre les quals hi ha  Je t’aime moi non plus 1969 Posteriorment publicà Di Doo Dah 1973, Lolita Go Home 1975, Ex fan des sixties 1978,…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on tingué com a mestre de música Josep Anton Martí i, probablement, Benet Julià El 1763 entrà al monestir com a monjo Organista excellent, fou un improvisador molt hàbil i bon compositor Els últims anys de la seva vida fou mestre dels escolans Compongué molta música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d’orgue i orquestra misses, vespres, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes, lletanies, etc, i moltes obres per a tecla De tendència italianitzant, sobresurt per la seva tècnica, l’originalitat i l’expressivitat La seva música…