Resultats de la cerca

Alumne de V Novak, conreà un estil neoromàntic amb influències del folklore del seu país i escriví algunes peces Suite per a piano , 1939 Concert per a violí , 1941 amb la tècnica de quarts de to Destaquen també la 2a Simfonia 1957 i diverses cantates

Estudià a la Juilliard Schoole Fou director de l’orquestra de la NBC i de la filharmònica de Nova York, així com director invitat de diverses orquestres europees Fundà una escola musical i diverses orquestres i conjunts de cambra Interpretà tant repertori clàssic com contemporani

Entre les seves obres cal esmentar Kammermusik I-IV 1970-75, Schlagzeilen 1971, Vokalblätter 1972-73 i Hohes Lied 1984 per a soprano, violí i cor

Vida Rebé una educació culta, i es formà en la llengua i la cultura franceses A set anys inicià els estudis de violí, que posterioment perfeccionà amb J Ziegler El 1751 entrà al servei del príncep de Saxònia-Hildburghausen, a la cort del qual estudià composició amb Giuseppe Bonno, que l’introduí en l’estudi del Gradus ad Parnassum de Johann Joseph Fux En dissoldre’s l’orquestra del príncep, treballà per al comte Durazzo, i el 1762 fou nomenat director del teatre de la cort L’any següent acompanyà Gluck a Itàlia per a l’estrena d’ Il trionfo di Celia , i hi obtingué grans èxits com a…

Estudià a Milà amb Luigi Montesanto i Adriano Tocchio La seva formació es veié interrompuda per la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser empresonat a Vichy Fou descobert en una emissió radiofònica per Ràdio Lausana, i debutà el 1946 a Reggio de l’Emília amb Manon , de Massenet el mateix any i amb la mateixa òpera feu, al Liceu de Barcelona, el seu debut en un teatre estranger Actuà per tot el món amb un repertori italià, romàntic i verista Entre el 1948 i el 1950 fou contractat pel Metropolitan de Nova York, on actuà posteriorment El 1951 debutà a São Paulo amb Maria Callas  a La…

Fou la personalitat més destacada de l’escola d’experimentalistes dels EUA Inventor dels tone clusters i, amb L Theremin, del rythmicon , instrument que pot produir combinacions rítmiques molt complexes Són obres seves Communication 1920, Vestiges 1924, Synchrony 1930 i quatre Continuations 1934, etc

Fou un dels iniciadors de la música oberta, en la qual intervé l’atzar com a mètode de composició, i dels happenings musicals la seva estètica fou influïda pel budisme zen Entre les seves obres musicals cal esmentar The Season 1949, Atlas Eclipticalis 1961, Thirty Pieces for Five Orchestras 1981, Music for Marcel Duchamp 1991, Concert for Piano and Orchestra 1993, Music of Changes Books I-IV 1996, Litany for the Whale 1998 i Sonates & Interludes 1999, treballs de gran dificultat tècnica És autor de Silence 1961, conjunt d’assaigs neodadaistes que el mostren com una de les personalitats…

Començà a compondre sardanes el 1962, algunes de les quals foren guardonades Cal esmentar-ne Un racó de claustre , Amor entre runes , Dedicatòria , Vallarnau , Os de Balaguer , Maria Teresa , Scala Dei , La balada dels cingles , etc Fou també fundador i capdanser de la colla Lliris Blaus 1945-70, de la cobla Mediterrània, i director de la Juvenil de Bellpuig, a més de guionista i comentarista radiofònic També és autor d’altres obres per a dues cobles i percussió Suite 1969, Quatre moviments en forma de simfonia 1977, Un dia a la Noguera 1992, a més d’adaptacions per a cobla d’alguns fragments…

Vida Traslladat de petit a Burgos, on estudià amb Tomás Blanco, el 1948 guanyà les oposicions a músic militar, i l’any següent fou clarinetista a l’Orquesta Sinfónica de Burgos El 1951 es traslladà a Madrid, on fou clarinetista de la banda de música de l’exèrcit i posteriorment 1953 de la banda municipal Parallelament, estudià harmonia amb E Massó, contrapunt amb Francisco Calés Pina i composició amb Julio Gómez al Conservatori de Madrid El 1959 obtingué el Premi de Roma de composició, amb el qual pogué anar a Itàlia per estudiar composició amb Goffredo Petrassi, i s’interessà, alhora, per…

Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga malaltia el feu retornar a la música Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del segle  Declaración de instrumentos musicales 1549 i 1555 —en cinc volums—, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue i dóna a conèixer força obres de diversos autors, i Arte…