Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
pneuma
Música
Passatge de cant sense paraules que apareix en determinades peces del repertori medieval gregorià (del grec pneuma, ’esperit', ’buf').
En les antífones, sobretot en les que serveixen de model als tonaris, té lloc sobre l’última vocal En els alleluies equival al jubilus , o vocalització que es produeix sobre la darrera ’a' En algunes seqüències constitueix seccions senceres, que segueixen a tots o alguns dels seus versos
caixa
Música
Part estructural d’alguns instruments, generalment buida, responsable d’una funció principalment de suport i protecció d’altres parts sonores més importants.
En els tambors, panderos i altres membranòfons, la caixa és la part rígida que subjecta i manté tenses les membranes És una part de l’instrument poc activa en la formació del so i, en la majoria dels casos, acústicament inerta
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…
monodia
Música
Música composta per una única línia melòdica.
Dita també monofonia, és, juntament amb l’homofonia i la polifonia, una de les textures bàsiques de la música, tant si és occidental com no occidental Tanmateix, la textura monòdica no exclou la presència d’un acompanyament generalment improvisat o el doblatge de la melodia per a diferents veus o instruments La música monòdica pot presentar un important grau de complexitat melòdica, sobretot pel que fa a riquesa intervàllica Gran part del repertori folklòric presenta en general una textura monòdica L’exemple més antic de monodia en la tradició musical d’Occident és el cant gregorià Altres…
ressonador
Música
En alguns instruments, part que té la funció d’amplificar, reforçar o prolongar un so mitjançant una vibració de la mateixa freqüència.
Més en general, qualsevol cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït ressonador de Helmholtz, per exemple Pot ésser tant una columna d’aire continguda en una cavitat o recinte tancat tub d’orgue com una superfície elàstica taula harmònica o, freqüentment, una combinació d’ambdues caixa de ressonància Hi ha ressonadors que són específics, com és el cas dels tubs ressonadors del vibràfon, i la seva freqüència de resposta es correspon exactament amb la del so a què s’…
contratenor
Música
Nom donat als segles XIV i XV a una part afegida a la part de tenor, que literalment significa ‘contra el tenor’.
J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el mateix àmbit i…
concertino
Música
Nom amb què és conegut, especialment a partir del segle XIX, el primer violí de l’orquestra, responsable de coordinar la secció de corda i de supervisar l’afinació de l’orquestra i la interpretació dels passatges per a violí solista.
Pot esdevenir collaborador, o substitut en determinades circumstàncies, del director d’orquestra
cacofonia
Música
Combinació de sons desagradable a l’oïda humana.
Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…
caixa de ressonància
Música
Part estructural i acústica d’alguns instruments, en forma de cavitat tancada, que conté un volum d’aire capaç de ser posat en vibració per un element vibrant o generador del so.
En acoblar-se la vibració de l’aire interior de la caixa amb la del generador del so, aquesta actua com a ressonador amplificant el so de l’instrument i determinant-ne la qualitat En la majoria dels instruments cordòfons, com la guitarra, el violí o les cítares en general, la vibració dels generadors del so, les cordes, es transmet a la taula harmònica mitjançant el pont, peça on aquestes recolzen La vibració de la taula posa en moviment l’aire interior de la caixa harmònica, que vibra en unes freqüències de ressonància determinades per la nota de la corda, les característiques acústiques de…