Resultats de la cerca

Actuà al palau dels ducs de Mendoza, a Guadalajara La seva obra per a viola de mà, Tres libros de música en cifra para vihuela 1546, comprèn fantasies, pavanes, tientos , motets, villancicos , salms, cançons i sonets escrits originalment per a viola de mà, o transcrits d’obres italianes, flamenques o hispàniques

Setè fill segon dels vivents de JG Leopold Mozart i d’Anna M Pertl Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria— , precoç clavecinista i pianista com a font d’ingressos Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d’Àustria 1762 El 1763, amb permís de llur protector, l’arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge sud d’Alemanya, Brusselles, París, Londres, la Haia, Lió, Suïssa, que suposà per al petit Mozart —aleshores…

El 1737 s’establí a Salzburg, on fou compositor de cort de l’arquebisbe Es casà amb Anna Maria Pertl 1747 El 1756 any que nasqué el seu fill Wolfgang AMozart publicà un notable mètode de violí Versuch einer gründlichen Violinschule Els dots musicals insòlits de Wolfgang el mogueren a abandonar la seva carrera musical i dedicar-se a exhibir-lo per les corts europees amb la seva altra filla Nannerl, pianista precoç i a donar-li un ensenyament ampli i rigorós Entre les seves obres es destaquen un concert per a trompeta i orquestra, una cassació atribuïda fins fa poc a JFHaydn amb el nom de…

Germana de Wolfgang AMozart Intèrpret precoç, viatjà per les corts europees exhibida com a prodigi, com el seu germà Era coneguda amb el diminutiu de Nannerl Hom conserva el seu diari, interessant per les dades que aporta sobre la seva família Més tard fou professora de piano a Salzburg Morí cega

Fill d’un matrimoni grecojueu emigrat a Egipte, s’establí a França el 1951 i cresqué en un ambient poliglot parlava grec, àrab i anglès, i la seva primera llengua era el francès En la seva primera joventut treballà en oficis diversos editor, periodista i cambrer i freqüentà els ambients artístics Començà a cantar en un estil molt influït per Georges Brassens, del qual adoptà el nom per a l’activitat musical i literària L’any 1958 fou presentat a Édith Piaf, la qual li estrenà la cançó Milord que esdevingué un gran èxit popular L’any 1961 publicà el primer disc, Moustaki títol que repetiria en…

Vers el 1707 anà a París, on fou un dels principals compositors de les cèlebres Grandes Nuits de Sceaux El 1714 presentà a l’Opéra de París l’òpera ballet Les fêtes de Thalie 1714 Compongué òperes còmiques, motets i cantates i les òperes Les amours des dieux 1727 i Le triomphe des sens 1732 Morí, boig, al manicomi de Charenton,

Es destacà com a director dels concerts de la Wagnerverein de Viena i com a director d’escena del primer festival de Bayreuth 1876 Dirigí l’Òpera de Karlsruhe 1881-1903, on fou cèlebre pel fet d’escollir un repertori modern Actuà per tot Europa i dirigí 1905-11 l’Òpera de Munic És autor d’òperes Agnes Bernauer , 1880, lieder , etc

Entrà a Els Setze Jutges el 1964 i publicà el primer single Els esnobs Amb Recital Guillermina Motta 1965, Gran Premi del Disc Català es professionalitzà Ha conreat tant una línia intimista, amb discs com Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre texts de JCarner, i Una bruixa com les altres 1981, amb cançons traduïdes de cantants franceses, com, també, a partir de Guillermina Show 1967, la cançó d’estil més frívol o irònic Remena nena 1970, Tango 1972, Vota Motta 1977, Les Guillermines del Rei Salomó 1981 i Lluny de Malibú 1987 El 1994, després d’un llarg parèntesi,…

Estudià a Breslau, a Dresden i a Berlín És autor de música simfònica, concerts i peces per a piano, d’unes Spanische Tänze ‘Danses espanyoles’ i de l’òpera Boabdil 1892

Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…