Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
llaüts
Guitarra espanyola que utilitza la closca d’un armadillo com a caixa de ressonància.
© X. Pintanel
Música
En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
Les cordes són fixades per un extrem al claviller del mànec, i per l’altre a la caixa Dins la família dels llaüts hom inclou els diversos tipus de violes, violins, els mateixos llaüts mandolina, chitarrone , etc i les guitarres
llaüt
El llaüt, obra de Michelangelo Merisi da Caravaggio (1573-1610)
© Corel Professional Photos
Música
Instrument cordòfon compost i sense cordal.
La caixa, en forma de mitja pera, és unida a un mànec de llargada variable, segons els diferents tipus que se n'han derivat El claviller forma amb el mànec un angle que pot arribar a ésser de 90° Les cordes, habitualment cinc de dobles i una de senzilla la prima , són pinçades És d’origen oriental i fou molt emprat als s XV-XVII, però posteriorment caigué en desús Una varietat més grossa és l'arxillaüt
lírica
Música
Gènere musical que consisteix en la representació cantada d’un text o d’un llibret teatral.
És, doncs, sinònim d’òpereta, sarsuela, etc
línia
Música
Traç continu que serveix d’orientació per a indicar les diferents altures de les notes en una composició musical escrita.
Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre
largo
Música
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento
just | justa
Música
Dit dels intervals que només tenen una forma de consonància com els de 4a, 5a, 8a i els seus intervals compostos.
Només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor
mode jònic
Música
Un dels modes de la música antiga associat per alguns autors al setè i al vuitè dels modes eclesiàstics.
Era el segon dels cinc modes mitjans
semitònic | semitònica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina