Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
André Kostelanetz
Música
Director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar
tema
Música
Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada (variació).
Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck
canzone
Música
Forma musical, essencialment vocal, sorgida a Itàlia al s XVI, sota la influència de la chanson
polifònica francesa (fou anomenada també canzone francese
).
Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata
ripieno
Música
Terme utilitzat als segles XVII i XVIII en oposició a solo o a concertino.
Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del violino…
quironomia
Música
Sistema de direcció coral basat en les indicacions que, sobre ritme, tempo i entonació, dona el director mitjançant els moviments de les mans.
Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director modern indicació…
fasola
Música
Sistema de solmització aparegut a Anglaterra a la segona meitat del segle XVI.
És una versió simplificada del sistema hexacordal de Guido d’Arezzo destinada a facilitar la lectura i l’aprenentatge de la música Consta només de quatre síllabes o noms de nota, fa-sol-la-mi, que en el mode major s’utilitzen seguint la seqüència fa-sol-la-fa-sol-la-mi equivalent a les notes do-re-mi-fa-sol-la-si, en do M, del solfeig modern El mode menor se solmitza seguint la seqüència la-mi-fa-sol-la-fa-sol equivalent a les notes la-si-do-re-mi-fa-sol, en la m, del solfeig modern L’única regla és utilitzar el mi per a anomenar el setè grau de l’escala major o el segon de la menor La resta…
Ethel Mary Smyth
Música
Compositora anglesa.
Estudià música a Leipzig i Berlín Fou amiga de J Brahms i C Schumann La peça que la donà a conèixer i la primera que li proporcionà fama fou la Missa en re , estrenada el 1893 i revisada el 1925 Escriví sis òperes, de les quals The Wreckers 1904 és considerada la seva obra mestra i una de les tres o quatre òperes angleses més notables Fou molt activa dins del moviment feminista i sufragista i reclamà els drets de les dones dins el món musical Escriví la March of the Women 1911 i les seves idees respecte al paper de la dona queden reflectides en As Time Went On 1935 Després de la…
bop
Música
Estil de jazz aparegut a Nova York vers el 1942, també anomenat bebop o rebop.
Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat rítmica, la prolongació de les bases harmòniques en detriment de la melodia, que dona un marge molt més ampli a la improvisació, el fraseig ràpid o molt ràpid i la preferència per grups petits generalment quintets en el format de saxòfon, trompeta, piano, bateria i baix en oposició a les big-bands , aleshores molt en voga Entre els fundadors del bop cal…
capritx
Música
Fragment instrumental o vocal de forma lliure que en el període barroc s’identificà amb el ricercare
i la fantasia.
Al començament del s XVIII hom donà aquest nom a obres didàctiques difícils, especialment per a violí Pietro Antonio Locatelli, Jacques-Rode, Niccolò Paganini
corneta
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, molt utilitzat a les bandes militars.
Pot produir fins a quatre notes fent variar la pressió dels llavis de l’executant sobre l’embocadura dóna l’acord perfecte en si bemoll