Resultats de la cerca

Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa entre JB Lully…

De formació clàssica i amb estudis de piano, tingué una gran popularitat els anys seixanta i setanta amb les seves cançons intimistes, com Nathalie i Le jour ou la pluie viendra La seva principal característica fou la mescla d’elements del jazz amb la cançó tradicional francesa També tingueren un cert ressò les seves produccions musicals per a pellícules i, tot i que menys, alguna cantata i alguna òpera La seva obra influí els cantautors de la Nova Cançó

Estudià al Conservatori de París amb Marguerite Long i Louis Diémer A setze anys obtingué un primer premi, fet que li permeté preparar repertori al costat de M Ravel o G Fauré, entre d Es casà amb el compositor i pianista Robert Casadesus, amb qui tocà en nombroses ocasions, i fins i tot formant trio amb Jean, el fill d’ambdós Formà part de grups de cambra, com els quartets Guarnieri i Juilliard, i combinà la seva tasca concertística amb la docent, en universitats dels EUA i a l’Acadèmia Maurice Ravel, de Sant Joan Lohitzune

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100 000 volts…

Radicat a Montpeller des del 1829, on fou organista Amic de Mendelssohn i Schumann Viatger romàntic, collaborà amb el baró Taylor Entre els seus llibres sobresurt Souvenirs d’un voyage d’art à l’île de Majorque 1840, molt illustrat, que aplega les visions d’un viatge fet durant la tardor del 1839, publicació que motivà que George Sand recollís les experiències del seu viatge a l’illa anterior al d’ella

Fill d’un comerciant genovès establert a Marsella, després d’exercir com a comerciant per un temps es dedicà a l’art de trobar Els seus dots artístics i la seva intelligència li valgueren el favor de Barral dels Baus, Raimon de Tolosa, Ricard I Cor de Lleó i Alfons II de Catalunya i Aragó En un moment determinat decidí ingressar a l’orde del Cister, en el qual es feu admetre juntament amb la seva dona i els seus dos fills Fou prior de l’abadia de Toronet, i el 1205 fou nomenat bisbe de Tolosa La Chanson de la croisade albigeoise el fa còmplice dels assassinats comesos per les tropes de Simó…

Nascut en una família de tradició musical, la seva mare, pianista destacada, s’adonà de les aptituds del seu fill per a la música i l’animà a dedicar-s’hi Tingué com a mestres figures molt importants dins de la pedagogia musical francesa, com Nadia Boulanger, Marguerite Long, Yves Nat i Rose Lejour Fou premiat en diversos concursos europeus -el Concurs Internacional de Ginebra d’Interpretació Musical, el Concurs Pianístic Internacional Alfredo Casella Nàpols i el Concurs Internacional de Música de Budapest-, circumstància que afavorí l’inici de la seva carrera com a concertista internacional…

Inicià els estudis musicals a quatre anys amb professors particulars i el 1964 ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble d’Aline Van Barentzen i de Monique La Bruchollerie L’any 1969 guanyà el primer premi de piano en aquesta institució i el 1972, el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquests guardons, entre d’altres, li facilitaren l’inici de la seva carrera internacional Així, l’any 1976 estrenà, juntament amb Noëlla Pontois, que era primera ballarina de l’Òpera de París, un Duo de piano-dansa L’any 1977 tocà sota la direcció d’Antal Doráti i també de…

Començà els estudis de piano, però a deu anys quedà fascinat per l’arpa Fou alumne del Conservatori d’Estrasburg i, posteriorment, del Conservatori de Música de París, on rebé lliçons de Marcel Tournier i obtingué, a més, un primer premi 1939 L’any 1945 fou nomenat arpista de l’Orquestra de la Guàrdia Republicana i dos anys més tard ingressà a l’Orquestra de l’Òpera de París L’any 1959 passà a ser solista d’aquesta formació musical A partir del 1967 fou solista de l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Forma part també del Quintet Instrumental de París Feu gires de concerts per Europa, en…

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi…