Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
càpsula
Música
En alguns aeròfons, element que protegeix la llengüeta.
Consisteix en una secció de tub més ampla que cobreix el cap on s’allotja la canya A l’extrem, o a la part posterior, porta un bec o un forat per on s’introdueix l’aire Entre els segles XIV i XVII fou molt usat en alguns instruments de vent-fusta El cas més representatiu és el del cromorn , en què la càpsula, evitant el contacte directe entre els llavis de l’instrumentista i la llengüeta, facilitava la producció del so però limitava la tessitura de l’instrument i, per tant, les seves possibilitats melòdiques En els flageolets , hom anomena càpsula una recambra situada abans del…
bisell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’…
Michel Sanvoisin
Música
Flautista francès.
Fou deixeble de Carl Dolmesch, amb qui estudià flauta de bec, i es perfeccionà en la interpretació de música antiga amb Antoine Geoffroy Dechaume Formà part de l’Ensemble Polyphonique de la Radio entre el 1963 i el 1984 L’any 1965 fundà l’Ensemble Ars Antiqua de París amb Joseph Sage contratenor i Guy Robert llaüt, formació amb la qual feu nombrosos enregistraments discogràfics, en què destaquen els dedicats a l’obra de Guillaume de Machaut i de Guillaume Dufay Com a solista, ha enregistrat també obres d’A Vivaldi, JS Bach i GPh Telemann És professor del Conservatori de Rouen Ha…
David John Munrow
Música
Flautista i musicòleg anglès.
Estudià a la Universitat de Birmingham, on interessà particularment per la música del segle XVII Fou professor del Markham College de Lima, on tingué oportunitat de conèixer instruments folklòrics sud-americans Completà la seva formació al Pembroke College de Cambridge Des del 1969 fou professor de flauta de bec de la Royal Academy of Music Dos anys abans havia fundat l’Early Music Consort of Players amb J Bowman, O Brookes i Ch Hogwood Aquest grup tingué gran ressonància a la Gran Bretanya interpretant música medieval i renaixentista amb criteris històrics, i la seva influència…
Otto Clarence Luening
Música
Compositor, pedagog i flautista nord-americà.
Estudià a Munic 1915-17 i Zuric 1917-20, i fou un dels fundadors de l’American Grand Opera Company de Chicago 1920 Dirigí el departament d’òpera a l’Eastman School of Music 1925-28, ensenyà filosofia a la Columbia University 1949-68, fou codirector de l’Electronic Music Center Columbia-Princeton 1959-80 i ensenyà composició a la Juilliard School 1971-73 Obtingué dues beques Guggenheim 1930-32, que li permeteren de dedicar-se a la composició de l’òpera Evangeline Entre les seves composicions cal destacar A Wisconsin Symphony , tres quartets de corda i un concertino per a flauta…
Linde Consort
Música
Conjunt instrumental fundat el 1972 pel flautista Hans-Martin Linde a l’empara de la discogràfica Emi Electrola, que n’auspicià les primeres gravacions.
És constituït per cinc instruments de corda, un clavicèmbal i una flauta, travessera o de bec, en funció del repertori La formació ha augmentat ocasionalment el nombre dels seus integrants amb la incorporació d’altres instrumentistes, a més de cantants -tant de conjunts vocals com solistes- Ha desenvolupat una tasca important en la revisió de la interpretació de l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i n’ha enregistrat peces com L’ofrena musical o els Sis Concerts de Brandenburg o les suites orquestrals Més endavant, amplià el repertori amb obres renaixentistes i barroques…
Hans-Martin Linde
Música
Flautista alemany.
Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual…
clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…
tamborí
© Fototeca.cat
Música
Timbal de mides molt variables, segons els llocs i les èpoques, que hom sol tocar amb una sola baqueta accionada amb la mà dreta.
Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que…
aeròfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc).
Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…