Resultats de la cerca

Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…

Debutà a Lima el 1949 amplià estudis a Milà i hi assolí un gran èxit en inaugurar la Piccola Scala 1955 com a Paolino, en Il matrimonio segreto Tenor líric lleuger, s’ha especialitzat en òpera del s XVIII Mozart, Haydn, Cimarosa, Paisiello i del s XIX Rossini

Estudià a la seva ciutat natal amb Rosa Mercedes i hi debutà el 1949 amb Luisa Fernanda Després amplià els seus estudis de cant a Milà, on debutà el 1956 a la Scala El 1957 ho feu al Festival de Salzburg i el 1960, al d’Ais de Provença Un any després actuà a l’Òpera de Viena i el 1963, al Metropolitan de Nova York Tenor lleuger de fàcil agilitat, s’ha destacat especialment en el repertori mozartià i rossinià, i també en la seva versió del Paolino d' Il matrimonio segreto , de Cimarosa Ha intervingut en nombrosos enregistraments

Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador

Es formà al Reial Conservatori de Música de Madrid i finalitzà els seus estudis amb un primer premi Llicenciada en filologia romànica per la Universitat Complutense de Madrid, es perfeccionà musicalment amb Li Stadelmann a la Müsikhochschule de Munic i amb Rafael Puyana a París Després de nombroses gires de concerts per Europa, l’any 1963 debutà als Estats Units amb un concert al Metropolitan Museum de Nova York Enregistrà el Concert per a clavicèmbal de Manuel de Falla i, també del mateix compositor, El retablo de Maese Pedro , amb el qual obtingué el Grand Prix du Disque Fou professora de…

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700 Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 Es conserven unes 400 obres d’aquest compositor una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç Prades contribuí a la consolidació del Barroc musical a València, amb els trets típics del final d’aquest estil La…

De petita estudià música amb el seu pare José Luis Malumbres, violinista, i després ho feu als conservatoris de Còrdova i Madrid Més endavant fou alumna de Fernando Remacha, amb qui estudià harmonia, contrapunt i composició Del 1980 al 1988 seguí cursos de piano contemporani amb Pedro Espinosa i de composició amb Carmelo Bernaola, Luis de Pablo, Luigi Nono, Agustín González García de Acilu i Albert Sardà El 1954 s’estrenà el Cuarteto para cuerda , i l’any següent, Tres canciones Castellanas , per a veus mixtes, interpretada per la Coral de Tudela La seva producció…

Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco el Grande a…

De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens, Luis…

D’origen molt humil, fou descoberta per Vicente Casanova, productor de Cifesa Debutà com a secundària en Te quiero para mí 1944, de Ladislao Vajda, i en Empezó en boda 1944, de Raffaello Matarazzo, film a partir del qual adoptà el nom artístic de Sara Montiel L’any 1948 interpretà Locura de amor , de Juan de Orduña, film que li donà renom Els anys següents protagonitzà també, entre altres pellícules, La mies es mucha 1948, de José Luis Sáenz de Heredia El 1951 anà a Mèxic, on es feu un lloc destacat en la indústria cinematogràfica d’aquest país amb produccions com Necesito…