Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
música de Lucerna
Música
Música desenvolupada a Lucerna (Suïssa).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de Sant Llogari, fundat al segle VII, i durant la Reforma fou un bastió del catolicisme La Schola Cantorum , les primeres notícies de la qual són del 1271, comptà al llarg dels segles XIV i XV amb mestres d’una certa categoria, com Anton Vogt i Peter Brunnenstein El 1633 un incendi destruí l’església i tots els documents relacionats amb l’activitat musical durant l’Edat Mitjana Els jesuïtes, que eren presents a Lucerna des del 1574, havien assumit la direcció de totes les escoles i eren els principals protagonistes en l’àmbit musical…
Eusebi Güell i Bacigalupi
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Industrial i mecenes.
Fill de Joan Güell i Ferrer Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada 1919 gran d’Espanya Tingué deu fills, entre els quals el polític Joan Antoni de Güell , l’artista Eusebi Güell , la compositora Isabel Güell i l’artista Maria Lluïsa Güell Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell 1891 Fundà la Companyia…
,
Josep Maria Llorens i Cisteró
Música
Musicòleg i eclesiàstic.
Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la Biblioteca…
,
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista, coneguda artísticament amb el nom d’Esmeralda Cervantes.
Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a Londres davant de…
Enric Granados i Campiña
© (IMHB) Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
S’installà de nen a Barcelona, on formà part de l’escolania de la Mercè, i estudià piano amb Francesc Jurnet i amb Joan Baptista Pujol A partir del 1883 estudià amb Felip Pedrell Del 1887 al 1889 residí a París, on amplià la formació amb Charles Bériot i on conegué el pianista català Ricard Viñes Tornà a Barcelona el 1889, inicià la seva activitat com a compositor i l’any següent com a pianista El 1899 fundà la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l’Acadèmia Granados, on ensenyà la seva notable tècnica pianística A partir del 1905 collaborà, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques…
Orfeu
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…
Nikolaus Harnoncourt
Música
Nom amb el qual fou conegut el director d’orquestra i violoncel·lista austríac Johann Nicolaus Graf de la Fontaine und d’Harnoncourt-Unverzagt.
Cresqué a Graz Àustria, i estudià a la Wiener Musikakademie Fou violoncellista de l’Orquestra Simfònica de Viena des del 1952 fins al 1969, sota la direcció de Herbert von Karajan Contràriament a la inclinació d’aquest, dominant a l’època, es dedicà intensament a l’estudi i a la interpretació d’obres amb criteris historicistes i instruments d’època Amb aquest objectiu, el 1953 fundà amb la seva muller, Alice Hoffelner, el Concentus Musicus de Viena, dedicat sobretot a la interpretació de peces que van des de l’alta edat mitjana fins a l’època barroca, amb instruments originals Amb la mateixa…
,
clarinet
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de llengüeta simple, perforació cilíndrica i pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.
Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part…
motet
Música
Forma pròpia de la música polifònica apareguda al principi del segle XIII.
Tingué molta acceptació i demostrà la seva vigència fins a la segona meitat del segle XVIII És una de les formes polifòniques més importants El terme apareix per primer cop en fonts de l’Escola de Notre-Dame Fa referència a la forma generada a partir de l’aplicació d’un text nou a les clausulae substitutives en estil discant d’un organum El terme motet prové de l’expressió francesa mot , que significa justament ’paraula' Generalment aquests textos acomplien una funció similar a la del trop i funcionaven com una paràfrasi, versificada o no, del text del tenor que donava origen a la composició…
Pietro Metastasio
Música
Llibretista i poeta italià.
El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…