Resultats de la cerca

Estudià amb CFC Fasch a partir del 1784 El 1800 es posà al capdavant de la Berliner Sing-Akademie, formació que es mostrà sensible a la recuperació del repertori de música coral del Barroc tardà d’autors com GF Händel i de JS Bach, de qui redescobrí la Passió segons sant Mateu A banda de fundar nombroses institucions dedicades a la pedagogia i interpretació musicals, Zelter tingué illustres deixebles com F Mendelssohn, a qui probablement inculcà l’interès per l’oratori i la figura de JS Bach Compongué més de 200 lieder , molts dels quals sobre textos de JW Goethe, mostra de la…

A sis anys inicià estudis de piano i de violí, i el 1939 fou admès com a membre dels Petits Cantors de Viena, formació en la qual cantà com a solista àries de cantates i oratoris de JS Bach Posteriorment amplià la seva formació musical a l’Escola Superior de Música de Viena, on estudià arpa, cant i direcció coral El 1950 fou contractat com a corista de l’Òpera de Viena i set anys més tard passà a ser-ne solista A més del repertori contemporani, s’especialitzà en lied i, sobretot, en les cantates, oratoris i passions de JS Bach N Harnoncourt sollicità la seva presència per a enregistrar l’…

Vida Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Ll Millet, A Nicolau i E Vázquez, amb la qual s’especialità en la tècnica del cant El 1915 guanyà les oposicions per a ocupar una plaça de professora de cant Especialitzada en lied i cançó catalana, fou collaboradora habitual dels concerts de l’Orfeó Català, formació en què actuava com a solista El 1921 participà en la primera interpretació a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu de JS Bach, estrena realitzada al Palau de la Música Catalana de Barcelona sota la direcció de Lluís Millet Collaborà amb el Quartet Renaixement…

Estudià música a l’Escolania de Sant Felip Neri i també amb A Pérez i Moya Més endavant amplià la seva formació al costat, entre d’altres, de Ll Millet i E Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i al cap d’un any inicià les seves collaboracions amb el quartet vocal Orpheus Tot i dedicar-se pràcticament en exclusiva a l’oratori i la cançó, intervingué en algunes representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu El 1949 fou el tenor solista de les audicions d' Elijah , de F Mendelssohn, al Palau de la Música Catalana, amb l’Orfeó Català Destacà en obres com la Passió segons sant …

Estudià a Viena, amb la intenció inicial de formar-se com a director d’orquestra Posteriorment estudià cant de manera autodidàctica i debutà el 1928 a Munic El mateix any es presentà com a Radamés Aïda a Brno i ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué fins el 1945 Aquí destacà en el repertori alemany -especialment WA Mozart i R Strauss- i estrenà Das Herz , de H Pfitzner 1931, Friedenstag , de R Strauss 1938, i Der Mond , de C Orff 1939, entre d’altres L’any 1938 es presentà com a Tamino La flauta màgica al Covent Garden de Londres i el 1947 estrenà al Festival de…

En 1660-61 estudià teologia a Wittenberg i poc després fou cantor a l’església de Sant Joan a Perleberg El 1664 succeí a Michael Jacobi com a cantor a Lüneburg, càrrec que ocupà durant trenta anys En el transcurs d’aquest període es veié immers en contínues disputes amb les autoritats eclesiàstiques pel seu intent de millora de les condicions interpretatives de la música religiosa La majoria de les obres profanes que Funcke escriví per a festivitats i actes socials s’ha perdut Tampoc no s’ha conservat la música que compongué per a la passió segons sant Lluc Li ha estat atribuïda una Passió…

Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del…

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia…

Vicari de l’església d’Estrasburg 1899-1912, fou director de l’Institut Teològic 1903-16 i organista de la Societat JS Bach de París Doctor en medicina 1911, fundà i dirigí un hospital per a guarir malalties tropicals a Lambarene, a les despeses del qual subvenia amb conferències i concerts —alguns amb Pau Casals— per tot Europa A Barcelona, al Palau de la Música Catalana, interpretà a l’orgue 1911 la Missa en Si menor de JS Bach i també 1921, del mateix compositor, la Passió segons Sant Mateu Premi Nobel de la pau i membre de l’Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques de…

Inicià estudis musicals amb un professor de la capella de música de la catedral de Barcelona i els continuà més tard amb Pietro Donatutti Durant tres temporades fou contractat pel Gran Teatre del Liceu El 1841 anà a ampliar estudis de cant a Milà amb F Lamperti i en 1841-42 estigué contractat a Pavia, on es presentà amb I Puritani , òpera amb la qual tingué una bona acollida Posteriorment actuà en altres teatres italians, com els de Pàdua, Vicenza, Venècia, Trieste, Torí, Milà i Verona També cantà a Viena i entre els anys 1849 i 1851 actuà a Barcelona Arreu demostrà la seva vàlua com a baix…