Resultats de la cerca

Cec de naixement i nascut en una família molt humil, rebé classes de piano des de tres anys En l’adolescència descobrí el jazz i començà a treballar com a músic en pubs i sales de ball Aviat fou un dels músics britànics més reconeguts Influït per Fats Waller i Teddy Wilson, el 1937 enregistrà el seu primer disc, i obtingué reconeixement al seu país L’any 1947 emigrà als Estats Units, on es nacionalitzà més tard 1956, i s’establí a Nova York Formà un quintet de gran popularitat, que incloïa vibràfon i guitarra i que produí el distingible so Shearing, basat en l’estil pianístic de block chords…

Fou organista de la Chapel Royal 1605-25 i de la catedral de Westminster 1623-25 El 1622 rebé el títol de doctor en música per Oxford Compongué música per al cicle litúrgic anglicà, diversos himnes, madrigals Vint madrigals, 1612, fantasies i danses instrumentals

De vocació precoç, rebé un gran suport en la seva formació del compositor Oscar Hammerstein, que fou el seu tutor després del divorci dels seus pares Després de graduar-se en estudis musicals al Williams College de Massachusetts l’any 1950, on obtingué el Hutchinson Prize for Music Composition, amplià estudis amb Milton Babbitt  1950 Abans de graduar-se, havia compost i escrit la lletra de diversos musicals, però la seva primera obra com a professional,  Saturday Night 1954, no fou estrenada fins el 1997 Entre els seus primers treballs per a Broadway hi ha la música incidental…

Condeixebla de GAuric, AHonegger i DMilhaud, formà part del Grup dels Sis i rebé els consells artístics de Maurice Ravel És autora d’obres instrumentals i de cançons Collaborà en el ballet collectiu Les Mariés de la tour Eiffel 1921 i compongué els ballets Marchands d’oiseaux 1923 i Parisiana 1955

Vida A l’igual del seu germà gran, rebé les primeres classes de violí del seu pare, però molt aviat s’inclinà cap al cant i el contrapunt, matèria aquesta darrera en la qual fou instruït per F Gasparini Ocupà càrrecs importants en l’administració pública i també fou advocat, magistrat i professor Formà part de l’Acadèmia Arcàdica de Roma i de l’Accademia dei Filomusi de Bolonya El 1708 aparegué la seva primera publicació musical, una sèrie de dotze Concerti a cinque amb violí i violoncel obligat Però són les obres vocals, tant sacres -oratoris- com profanes -cantates-, el nucli…

Estudià al Conservatori Vicenzo Bellini de Palerm, a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i al Mozarteum de Salzburg Fou en aquest centre de la ciutat austríaca on el 1948 guanyà el primer premi en un concurs de directors d’orquestra Des del començament, la seva trajectòria estigué lligada especialment a l’òpera Després de ser director musical a l’Òpera de Monterrey Mèxic, ho fou també al Concert Hall de Nova York el 1952 i en 1958-59 fou assistent de la Metropolitan Opera House Fou director musical de la Philadelphia Lyric Opera Company 1966-72 i director resident del repertori italià de la…

Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC El 1954 començà les gires…

Es formà a Leipzig amb Richter, i rebé la influència del Romanticisme alemany Dirigí l’orquestra de l’Òpera d’Estocolm Deixà operetes, com Urdur 1852, i balades per a cor i orquestra i per a violí i orquestra com la titulada Tannhäuser Els seus fills Carl August i Greta foren cantants

Membre d’una família jueva ucraïnesa emigrada als EUA, rebé les primeres lliçons de violí de Siegmund Anker a San Francisco, quan només tenia quatre anys A sets anys debutà en públic en aquesta ciutat, en un concert dirigit per Alfred Hartz Es perfeccionà amb Louis Persinger, que havia estat deixeble d’Eugene Ysaÿe El 1927 debutà a París en els Concerts Lamoureux i rebé lliçons de perfeccionament de George Enescu Dos anys més tard es presentà a Berlín, en un concert dirigit per Bruno Walter El 1935 participà en una gira per seixanta-tres ciutats diferents, donant-se a conèixer arreu Els dos…

De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…