Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
retard
Música
Procediment de l’harmonia clàssica que prolonga una o més notes d’un acord sobre l’acord següent en el qual són dissonants.
resposta
Música
En la fuga, imitació del subjecte o antecedent sobre un altre grau de l’escala.
Aquesta resposta no pot ésser mai un cànon, car les funcions tonals de la fuga estan invertides, però no pas canviades La tònica del subjecte és la dominant de la resposta, i a l’inrevés
seriós | seriosa
ornament
Música
Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d’una línia melòdica, sense alterar-la.
Inicialment foren fruit de la decoració espontània d’un text musical per l’intèrpret posteriorment els compositors assenyalaren els ornaments que calia incorporar-hi L’ornament pot anar indicat per signes en la partitura, com el mordent o l' apoggiatura , o bé ésser completament escrit en el text musical
orgueneria
Música
Art o indústria de construir orgues.
Aquesta activitat es desenvolupà notablement al s XVI a Alemanya i als Països Baixos, on foren construïts els primers orgues amb més d’un teclat manual i enriquits amb registres nous El fabricant més important fou l’alemany Arp Schnitger A la fi del s XVII es destacà Gottfried Silbermann al sud d’Alemanya, mentre el seu germà Andreas s’establia a França, on competí amb François-Henri Clicquot al s XIX es destacà, a França, Aristide Cavaillé-Coll, que n'installà també a la península Ibèrica, i, a Anglaterra, William Hill
orgue electrònic
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs circuits oscilladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats o bé electromecànics electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic Finalment hi ha els amplificadors…
organologia
Música
Disciplina de la musicologia que estudia les característiques dels instruments des de l’aspecte acústic i mecànic.
Els mètodes per a aquest estudi són, sobretot, tecnològics i fisicoquímics, i hom aprofita també els coneixements de constructors, intèrprets i compositors L’organologia classifica, així, els instruments en aeròfons, cordòfons, idiòfons, membranòfons i electròfons, amb les corresponents subdivisions Per bé que hom coneix estudis organològics des del s XVII, no ha estat fins els anys cinquanta del s XX que s’han desenvolupat plenament
òpera
Una escena de La Flauta Màgica, de Mozart, en una producció de l'òpera de Zuric (1986)
© Fototeca.cat
Música
Drama per a ésser representat amb el text cantat (llibret), acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…
neoclassicisme
Música
Moviment musical desenvolupat en el període situat entre el 1918 i el 1939.
Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina