Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
motiu
Música
Frase o fragment musical que serveix de nucli inicial (cèl·lula, en la terminologia de V.d’Indy) del desenvolupament musical.
Wagner connectà els motius amb els esdeveniments, els sentiments, els objectes, etc, de les seves òperes leitmotiv
missa
Música
Composició musical escrita damunt els texts de l’ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei).
Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria Entre els…
mesura
Música
Divisió del temps musical en parts iguals.
Hom en troba els orígens en la mètrica grega, en la qual cada vers era format per peus, llargs o breus
nota sensible
Música
Dit del setè grau de l’escala a causa de la seva tendència a ascendir cap a la tònica.
La resolució de la sensible en la tònica era obligada en l’harmonia tradicional
notes modals
Música
Les que corresponen al tercer i sisè grau d’una escala i són les que determinen el seu mode.
menor
Música
Dit d’un dels modes de la música occidental que empra una escala diatònica els graus de la qual tenen distàncies entre ells diferents dels de l’escala major i que varien segons que sigui un mode menor natural, harmònic o bé melòdic.
En el cas del mode melòdic, varien també entre ells els intervals entre els graus de l’escala ascendent i els de la descendent
mestre
Música
Nom que hom dóna popularment als directors d’orquestra, i, per extensió, sovint també a d’altres professionals de la música.
figurat | figurada
Música
Dit de la música, el cant, etc, en el qual les notes tenen diferent valor segons llur figura diversa.
marimba
Música
Instrument idiòfon de percussió directa semblant al vibràfon
.
Consisteix en una estructura de sosteniment que aguanta una o dues fileres de làmines de fusta de mida decreixent que hom percudeix amb unes baquetes o martellets per tal de produir el so És especialment difós a l’Amèrica Central Entre altres autors, Paul Creston 1940 i DMilhaud 1949 n'han escrit concerts
madrigal
Música
Peça polifònica, sovint a cinc veus, d’estructura molt lliure, que permet una gran llibertat i varietat d’expressió.
És una forma característica de la música italiana del s XVI Els madrigals més notables foren els de C Monteverdi, L Marenzio i Gesualdo da Venosa També l’empraren autors d’altres països, com R de Lassus A Anglaterra es desenvolupà amb èxit, gràcies a les obres de W Byrd, T Morley, O Gibbons, Th Weelkes, J Wilbye i altres, i fou conreada, com a Itàlia, fins a la fi del s XVII