Resultats de la cerca

Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb el feixisme…

B Smetana en l’òpera La núvia venuda , per exemple i A Dvořák la introduïren en la música culta europea

Les altres veus esbossen un acompanyament confiat als instruments Molt estesa al nord d’Itàlia, té fortes analogies amb el madrigal florentí, d’on procedeix La música comprèn dues frases sobreposades de dos versos cadascuna, la primera de les quals es fa sentir tres cops AAAB Viva encara al segle XVI, fou gradualment absorbida pel madrigal italià i per la villanella

Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of…

L’origen medieval de la música, a França, va lligat a la cultura clerical És als monestirs on s’elaboren els tipus musicals desconeguts anteriorment, que són, al principi, gèneres cantats Dos d’aquests tipus, el versus i la sequentia , serviren de base, en les abadies llemosines, per a la cançó dels trobadors etimològicament, autors de tropus occitans, imitats a França en el decurs del s XII amb l’escola dels trouvères Al s XIV, gràcies a Guillaume de Machault, la cançó profana francesa esdevingué polifònica, gènere que no parà de desenvolupar-se al nord de França i a Flandes fins al s XVI…

Sol indicar-se amb dues efes ff o, a vegades, amb tres fff

L’ús de martellets recoberts de feltre que percudien les cordes de l’instrument, combinant amb el dels apagadors , permetia aquesta gradació d’intensitat sonora, impossible amb els instruments de tecla d’aleshores Avui hom indica amb aquest nom els pianos del segle XVIII