Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres llenguatges…

És considerat un dels principals creadors de la forma actual de l’instrument D’ell foren famoses, especialment, les violes

Estudià les primeres lliçons de violí amb el seu pare, i a sis anys ja tocava amb l’orquestra que aquest dirigia El 1873 es matriculà al Conservatori de Praga, i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París, on fou distingit amb un primer premi en violí El 1882 debutà a la capital francesa i l’any següent fou el primer intèrpret del Concert per a violí d’A Dvorák Es presentà a Amèrica el 1896, i dos anys més tard realitzà una gira per l’Orient Establert a Viena el 1907, formà el Quartet Ondricek El 1911 fou nomenat professor del Neues Wiener Konservatorium, on impartí lliçons fins el…

Debutà el 1870 amb Poliuto després d’haver estat membre del cor al Teatro Regio de la seva ciutat natal A partir del 1874 es convertí en un dels tenors més sollicitats dels teatres italians, i el 1877 debutà a la Scala de Milà amb L’Africana També cantà en teatres d’Anglaterra i dels Estats Units Posseïdor d’uns extraordinaris dots d’actor, fou l’escollit per a l’estrena d' Otello Verdi a la Scala de Milà, el 1887 Fou un brillant intèrpret del paper titular d’aquesta òpera, que cantà sovint dins i fora d’Itàlia, sempre amb gran èxit Participà igualment en les estrenes d’òperes d’autors com A…

Estudià cant a Roma, i el 1911 debutà a la seva ciutat natal amb el paper de Marcello La bohème La temporada 1921-22 fou contractat per A Toscanini per a interpretar el paper titular de Falstaff a la Scala de Milà, òpera de G Verdi que cantà més de 1 200 vegades al llarg dels quaranta anys següents El 1926 debutà al Covent Garden, on cantà òperes de G Verdi, G Puccini i WA Mozart Assidu als festivals de Glyndebourne i Edimburg, hi interpretà papers còmics de Mozart i G Donizetti, especialment els de Così fan tutte i Don Pasquale Entre el 1946 i el 1949 actuà als teatres de Cambridge i de…

Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…

Vida A l’igual del seu germà gran, rebé les primeres classes de violí del seu pare, però molt aviat s’inclinà cap al cant i el contrapunt, matèria aquesta darrera en la qual fou instruït per F Gasparini Ocupà càrrecs importants en l’administració pública i també fou advocat, magistrat i professor Formà part de l’Acadèmia Arcàdica de Roma i de l’Accademia dei Filomusi de Bolonya El 1708 aparegué la seva primera publicació musical, una sèrie de dotze Concerti a cinque amb violí i violoncel obligat Però són les obres vocals, tant sacres -oratoris- com profanes -cantates-, el nucli més important…

S’ha dit per tradició que Bassani, un dels millors violinistes del seu temps, fou deixeble de G Legrenzi i de Giovanni Battista Vitali, i alhora mestre d’A Corelli, però són fets que encara no han pogut ser demostrats En qualsevol cas, fou una de les figures principals de l’Escola de Bolonya, membre de l’Accademia Filarmonica des de l’any 1677 Ocupà el càrrec de mestre de capella a Mòdena, Bèrgam i a l’Accademia della Morte i la catedral de Ferrara, i per a aquest darrer centre compongué una gran quantitat de música litúrgica que ha restat manuscrita També compongué algunes òperes, que s’han…

Es coneixen molt poques dades sobre els inicis de la seva carrera musical Després d’estudiar amb Adriaan Willaert, s’installà a Ferrara, on entrà al servei del cardenal Hipòlit II d’Este Exercí de tutor musical de diversos membres de la família del duc Hèrcules II d’Este La seva primera publicació musical fou un llibre de madrigals a cinc veus editat a Venècia el 1546 Poc després acompanyà el seu patró a Roma, on romangué alguns anys El 1551 participà en un tens debat amb el teòric portuguès Vicente Lusitano sobre els gèneres de la música de l’antiga Grècia diatònic, cromàtic i enharmònic i…

Es formà al costat del seu pare, el també compositor Gregorio Turini, instrumentista al servei de la cort de l’emperador Rudolf II a Praga Encara nen, Francesco ocupà el càrrec d’organista a la cort imperial Fou enviat a Itàlia per a completar la seva formació i, de retorn a Praga, fou nomenat organista de la cort, càrrec que mantingué fins a la mort de l’emperador 1612 Llavors anà de nou a Itàlia i treballà a Venècia i, a partir del 1620, a Brescia, on ocupà el càrrec dde la catedral fins que morí Publicà diversos llibres de madrigals i de motets Algunes de les seves sonates per a dos…