Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
Renato Fasano
Música
Director d’orquestra italià.
Dirigí els conservatoris de Càller, Venècia i Trieste i el de Santa Cecília de Roma des del 1960 El 1948 fundà a Roma el Collegium Musicum Italicum hi creà l’orquestra I Virtuosi di Roma i, el 1957, el Piccolo Teatro Musicale Italiano, amb els quals interpretà per tot el món obres de Vivaldi i òperes de cambra dels s XVIII i XIX
Pietro Domenico Paradisi
Música
Clavecinista i compositor italià.
Deixeble de Porpora, actuà en teatres italians i estrenà també òperes, com Alessandro in Persia 1738 El 1747 anà a Londres, on estrenà l’òpera Fetonte i on restà molts anys com a professor de clavecí Deixà sonates i toccate brillants
Paolo Montarsolo
Música
Baix buffo italià.
Es destacà en la interpretació de papers còmics en òperes de Rossini, Donizetti, Mozart, Cimarosa, etc i en l’enregistrament d’obres d’aquest gènere Assolí importants èxits a Anglaterra, a París La cenerentola , 1978 i per tot Itàlia Fou director d’escena d’òperes bufes Actuà sovint al Liceu de Barcelona
Maria Caniglia
Música
Soprano italiana.
Formada amb Agostino Roche, debutà a Torí 1930 amb l’ Elektra de R Strauss Especialitzada en repertori verdià i verista, mantingué també en actiu òperes antigues Poliuto , de Donizetti, La vestale , de Spontini Actuà sovint al Liceu de Barcelona 1947 a 1954
Leonardo Leo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Fou deixeble de N Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols En acabar els estudis, el 1713 fou nomenat organista supernumerari a la capella del virrei Al cap de poc feu de mestre de capella de Santa Maria della Solitaria En morir F Mancini, el 1737, Leo fou promogut a vicemestre de la capella reial El 1739 succeí a F Feo com a primero maestro al Conservatori de S Onofrio Idèntic càrrec ocupà el 1741 al Conservatorio della Pietà dei Turchini, tot assumint les obligacions del seu propi mestre Fago Destacà especialment en la composició d’obres escèniques, opere…
Sebastiano Nasolini
Música
Compositor italià.
Alumne de Ferdinando Bertoni a Venècia, el 1787 es traslladà a Trieste, on fou mestre de clavicèmbal al Teatre San Pietro i mestre de capella de la catedral fins el 1790 En la seva activitat com a compositor destaquen les òperes La morte di Cleopatra 1791, Merope 1796, La morte di Mitridate 1796 o Il medico di Lucca 1797, realitzades en l’estil del final del segle XVIII Viatjà molt per seguir la representació de les seves òperes -és coneguda la seva presència a Londres per l’estrena d' Andromaca 1790-, i a Venècia entre el 1791 i el 1799 A partir d’aquest moment les dades sobre la seva vida…
Mauro Giuseppe Sergio Pantaleo Giuliani
Música
Guitarrista, violoncel·lista i compositor italià.
Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el més famós…
Luis de Guzmán
Música
Violista de mà andalús.
Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura
Ranieri de Calzabigi
Literatura italiana
Música
Poeta i llibretista italià.
Compongué els llibrets de diverses òperes que, musicats per Gluck, reportaren una gran renovació del gènere melodramàtic Orfeo 1762, Alceste 1766 i Paride ed Elena 1770
Francesco Durante
Música
Compositor italià.
No escriví mai per al teatre, però hom el considera el fundador de l’escola napolitana d’òpera perquè tingué per deixebles Traetta, Paisiello, Sacchini i Guglielmi Deixà oratoris Abigaile , 1736, misses, quartets concertants per a corda i un mètode per a tocar el clavecí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina