Resultats de la cerca

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S…

Des del 1572 fins una mica després del 1575 estigué al servei de la família Kitson de Suffolk En aquesta data participà en les festes que el baró de Leicester oferí a la reina Elisabet a la seva casa rural en aquell comtat Rebé també encàrrecs d’altres famílies i el 1591 participà en una festa del baró de Hertford en honor de la reina El 1592 contribuí amb dues peces al psaltiri d’East, i el 1601 Morley el convidà a participar en el volum collectiu The Triumphes of Oriana El 1594 obtingué el grau de batxiller a Cambridge La seva música conservada és molt escassa W Byrd adaptà una pavana…

Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby…

Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama durant els seus…

Deixeble d’Enric Morera, fou organista a l’església de Santa Eulàlia durant deu anys, abans i després de la Guerra Civil Espanyola A partir del 1930 començà a ser conegut com a compositor popular de sardanes N’escriví uns 200 títols, els més cèlebres dels quals foren Ídols de fang 1939, Les noies de la Torrassa 1945, Fiscornejant o El menut de casa Entre les sardanes més elaborades cal esmentar Entre els pins i les sabines o Ma terra plana 1946 És autor de la sarsuela La cançó de l’Empordà 1964 i de l’òpera Rondalla d’esparvers , sobre un poema de JM de Sagarra, estrenada al Gran Teatre del…

Orfe de pare, la seva mare es casà amb un físic alemany, per la qual cosa s’educà a Alemanya Estudià inicialment amb Bernhard Cossmann i posteriorment ingressà al Conservatori de Stuttgart El 1886 emigrà als Estats Units amb la seva esposa, i hi treballà com a membre de diferents formacions orquestrals Posteriorment ocupà el càrrec de director a la Pittsburg Symphony Orchestra El 1909 fundà la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Del seu catàleg destaquen importants obres orquestrals i per a l’escena, entre les quals cal citar la composició de la primera banda…

Fill del violoncellista Joseph Weigl i germà del compositor del mateix nom, fou deixeble de JG Albrechtsberger El 1795 començà a treballar com a arranjador per a l’editorial del Burgtheater i l’any següent l’empresa l’envià en viatge de negocis per Europa Després d’haver-li estat concedit el permís per a editar 1801, el 1803 fundà la seva pròpia editorial, on publicà obres del seu germà i d’altres contemporanis vienesos El 1831, però, la casa feu fallida Weigl treballà també com a director assistent del seu germà al Burgtheater i realitzà una important tasca de reorganització dels seus arxius…

Inicialment estudià filosofia i dret, però l’any 1862 s’orientà cap a l’estudi de la composició amb Otto Dessoff, a Viena El 1874 fundà la Societat Bach de Leipzig, amb JAP Spitta, i l’any següent esdevingué professor de composició a la Hochschule de Berlín Herzogenberg fou un compositor dotat, però, sota l’aclaparadora influència de Brahms, amb qui havia fet amistat durant els seus estudis a Viena, no pogué desenvolupar un llenguatge personal L’any 1868 es casà amb Elisabeth von Stockhausen 1847-1892, pianista i una de les millors amigues de Brahms, que confià sempre molt en el…

La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R Serkin, K Silote i M Horszowski El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm 2 de J Brahms amb la Filharmònica de Nova York A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes El seu primer enregistrament, el Concert en do m de JS Bach, obtingué un èxit molt important Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncellista Leonard Rose També actuà amb…

De formació autodidàctica en un principi, posteriorment estudià al conservatori de Ginebra i a la Universitat d’Indiana, on fou assistent de Juan Orrego Salas Estret collaborador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, també s’ha apropat molt a la música popular al costat d’artistes com Maria del Mar Bonet, Toti Soler o Ovidi Montllor És autor d’obres per a guitarra, formacions de cambra, veu i orquestra, entre les quals hi ha Suite de Santa Fe 1995, Concert per a orquestra 2003 i les cantates La casa entre les flors 2002 i La tonalitat de l’infinit 2005, ambdues amb lletra del poeta…