Resultats de la cerca

Vida Deixeble de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a les ciutats de Stuttgart, Siena, Praga i Malines Fou a Alemanya on s’interessà més intensament per la composició hi estudià amb B Röwenstrunck i assistí a alguns cursos a Darmstadt i Salzburg Professor d’orgue al Conservatori de Barcelona, fou distingit amb diferents premis, com ara el Diploma de Mèrit de l’Acadèmia Chigiana de Siena, el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi del Ministeri d’Informació i Turisme als Concursos Internacionals de Composició…

Segurament fou un calvinista refugiat Compongué alguns arranjaments de salms a cinc veus Són escrits que utilitzen com a cantus firmus melodies pròpies dels calvinistes de Ginebra També escriví diverses cançons franceses Algunes de les seves obres foren recollides i editades en una antologia l’any 1597

Engloba les tres famílies principals la dels flautats, la de les flautes i la de les gambes, en les tessitures de 32', 16', 8’ i 4' Alguns autors hi inclouen també els jocs de 2' D’altres, com ara Jordi Alcaraz, hi afegeixen encara els d’1' Són la base sonora de l’instrument De gran contrast amb els jocs que formen el ple de l’orgue i amb els de la llengüeteria, els jocs de fons constitueixen una registració molt pròpia de la música romàntica

Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…