Resultats de la cerca

Fou prevere, i després entrà com a monjo a Montserrat 1786, d’on havia estat escolà Allí inventà un instrument de teclat que anomenà velacordi i que presentà, amb algunes màquines hidràuliques, a la Llotja de Barcelona Passà l’última part de la seva vida a Sant Benet de Bages

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…

Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera

Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos Compongué sonates, trios i el poema simfònic Venus i Adonis Fou director-fundador de l’Orfeó Badaloní Amb bona tècnica harmonitzà per a cor cançons populars, i compongué diverses sardanes Primavera, Caterineta, L’ametller , Plou i fa sol , etc

Estudià música a l’Escolania de Montserrat Encara molt jove, a Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana, la Banda Municipal, la Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, formació aquesta darrera on també tocà el tible Durant cinquanta anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins que es retirà el 1986 Escriví música religiosa, instrumentà per a cobla balls populars i escriví nombroses sardanes, entre les quals destaquen Flor d’ametller , L’Atlàntida , Oriental , Les primeres violes , La…

A set anys començà els estudis musicals al Conservatori de Barcelona, on fou deixeble de Pere Vallribera , i en completar-los rebé el premi Santa Cecília Inicià l’activitat professional en l’àmbit del jazz i formà els grups Latin Combo 1958 i posteriorment el Latin Quartet, amb els quals enregistrà diversos discos Acompanyà primeres figures del jazz , entre d’altres Sidney Bechet , Jean-Luc Ponty, Bill Coleman , Chet Baker i Don Byas També tocà el vibràfon amb Tete Montoliu , amb qui enregistrà dos discos Fantasía musical thailandesa , 1962 També dins de l’àmbit del jazz , i sota el seu nom…

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…

Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de RamonBerenguerIV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o…