Resultats de la cerca

En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument

El mot, d’ús principalment als ss XVIII i XIX, formava part d’expressions com aria di bravura o allegro di bravura

Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi…

En el cant, no és possible de frasejar correctament sense una bona tècnica de respiració

L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela…

Fou deixeble de César Frank i cofundador de la Société Nationale de Musique 1871 Destruí bona part de la seva obra entre el que en resta, destaquen el poema simfònic Lénore 1875 i un grup de setze cançons

Al llarg de la dècada dels anys trenta del segle XX, la vida musical alemanya es veié trasbalsada per les directrius del partit governant, la qual cosa significà l’exili o la desaparició de bona part dels músics centreeuropeus més significatius d’aquell moment Entre les raons per les quals un intèrpret o compositor esdevenia ’degenerat’ destacava la condició de jueu, l’adscripció als corrents d’avantguarda o la proximitat als ideals polítics comunistes El camí que seguiren els músics degenerats fou diferent segons els casos Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, …

Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a la síncope Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises

Vida Es dedicà a la música gràcies als elogis que l’arxiver del Conservatori de Nàpols, Francesco Florimo, realitzà al pare de Cilea quan aquest tenia només nou anys Ingressà al Conservatori de Nàpols el 1881, on estudià piano amb B Cesi, i contrapunt i composició amb P Serrao La primera òpera que compongué, Gina , animà l’editor Sonzogno a oferir-li un contracte La tilda , una òpera d’estil verista, estrenada el 1892, no feu gaire efecte en el públic l’estil de Cilea fou sempre complex, allunyat dels patrons puccinians de melodies clares A manca de grans èxits lírics, hagué de dedicar-se a…