Resultats de la cerca

Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata, contra l’…

Les seves cançons inconformistes no solament tingueren una gran importància a la França de la postguerra, sinó també en el moviment de la Nova Cançó i en cantautors catalans posteriors D’adolescent ja s’interessà per la poesia i la cançó L’any 1939 es traslladà a París per aprofundir l’obra de poetes com Mallarmé i Baudelaire Després de la Segona Guerra Mundial visqué en la pobresa, i creient que no arribaria a la talla dels poetes esmentats decidí dedicar-se a la cançó L’any 1952 començà a tocar la guitarra i a cantar pels cabarets de Montmartre temes com La mauvaise réputation i Le Gorille…

De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens…

Amb una sòlida formació musical començà, cap al 1950, interpretant cançons de Brassens, Brel i altres L’any 1964 marcà l’inici del reconeixement de la seva pròpia obra, que a partir del 1966 gaudí de difusió mundial El seu estil és poètic, elegant i musicalment refinat

Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc Enregistraren el primer disc el 1964 Posteriorment, a la fi de la dècada dels seixanta, el grup es dissolgué L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet

Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981,…

L’any 1965 començà a cantar en públic i enregistrà el primer disc Establert a França el 1968 per motius polítics, hi actuà sovint al costat de destacats intèrprets Brassens, Moustaki, Béart i en diversos locals, i també en alguns circuits de televisió actuacions que alternà amb altres recitals a Mèxic 1972, l’Argentina 1972-74, Àustria, Itàlia, etc Ha musicat poemes de poetes catalans que enregistrà a Tot l’enyor de demà 1970, Cançons anònimes 1972, i Onze cançons amb esperança 1974 El 1975 féu un recital a l’Olympia de París i reaparegué el mateix any a Barcelona D’aquesta època…

Fill d’una família burgesa enriquida a l’antic Congo Belga, Jacques Romain Georges Brel deixà el negoci familiar a Brusselles a vint-i-tres anys per provar sort com a lletrista i cantant als cabarets de París Les cançons reflectien el seu caràcter visceral i romàntic, i descrivien una societat hipòcrita i injusta Influí en molts cantautors catalans El seu esperit solidari i a vegades innocent feu que Brassens l’anomenés "mossèn Brel" L’any 1957 aconseguí el primer gran èxit amb Quand on n’a que l’amour L’any 1964 fou aclamat a la sala Olympia de París, on enregistrà un disc que…

Abans de dedicar-se professionalment a l'espectacle i a la música treballà en oficis diversos L’any 1948 prengué la direcció del que esdevingué el cèlebre restaurant cabaret Chez Patachou, que rebé el suport de Maurice Chevalier, i on començà a cantar en espectacles que atragueren un públic molt nombrós A més d'obtenir un gran èxit com a intèrpret, pel seu local desfilaren tota mena d’artistes de talent i debutants de la cançó francesa, com ara Georges Brassens , Jacques Brel  i Charles Aznavour , entre els més famosos El 1952 debutà en el cinema i el 1955 actuà en French Cancan…

Tècnic de laboratori de professió, el 1954 començà a interpretar les seves cançons pels cafès Del 1955 al 1960 musicà poemes de diversos poetes coneguts i més tard collaborà amb Louis Aragon Les yeux d’Elsa A partir del 1963 inicià una carrera de cantautor i s’anà decantant gradualment cap a posicions polítiques d’esquerra, bé que criticà en diverses ocasions la línia del Partit Comunista al qual era molt proper, tot i no militar-hi, especialment amb motiu de la invasió soviètica de Praga el 1968, que reflectí en la cançó Camarade Entre les seves cançons més conegudes que donaren nom a…