Resultats de la cerca

Amplià estudis amb EBloch, del qual esdevingué ajudant 1921-25 La seva obra acull els principals corrents del s XX, especialment Stravinskij Cal esmentar les seves òperes The Trial of Lucullus 1947 i Moctezuma 1941-63, vuit simfonies i l’obra coral Turn, O Liberated 1943

Vida Provinent d’una família jueva humil vinguda de Rússia, inicià la seva formació musical amb una mestra del barri de Brooklyn i a partir del 1912 fou alumne de piano de Charles Hambitzer, el qual li feu conèixer els grans compositors per a aquest instrument, des de F Liszt fins a C Debussy Parallelament als estudis de piano, harmonia i composició, començà a compondre cançons per a espectacles de Broadway, influït per J Kern i I Berlin El 1919 escriví el seu primer musical, La La Lucille , però el primer gran èxit li arribà amb la cançó Swannee 1919, de la qual vengué milers de…

Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià…

Tocà amb JJ Johnson i The Jazztet i gravà amb John Coltrane abans de formar part de The Jazz Messengers 1961-64 Més tard participà en moltes sessions d’enregistrament de les discogràfiques Blue Note i Prestige, amb els millors músics de l’època Tornà a The Jazz Messengers al principi dels setanta i després formà un quartet amb el nom d’Eastern Rebellion Parallelament, continuà desenvolupant una gran activitat com a acompanyant i actuà en les gires de Timeless All Stars Fou un pianista d’una gran qualitat, que participà en algunes de les millors creacions jazzístiques des dels anys seixanta…

L’integraven els guitarristes  Bruce Kulic Brooklyn, Nova York, 12 de desembre de 1953, Ace Frehley Nova York, 27 d’abril de 1951 – Morristown, Nova Jersey, 16 d’octubre de 2025 i  Paul Stanley Inwood, Nova York, 20 de gener del 1952, el baix Gene Simmons Haifa, Israel, 25 d’agost del 1949 i el bateria Peter Criss Brooklyn, Nova York, 20 de desembre del 1945 Considerats uns extremistes del glam , la seva estètica s’inspirà des dels seus inicis en el còmic i les seves actuacions en directe destacaven els aspectes més visuals del rock El 1976, l’editorial Marvel Comics…

Autodidacte, estudià després amb Goldmark Treballà de pianista El 1919 la seva cançó Swanee el féu popular, i estrenà revistes musicals a Broadway, com Primrose 1924, Treasure Girl 1928, etc, sovint amb texts del seu germà Ira En un altre camp, fusionà elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics en obres com la Rhapsody in blue 1924, el seu concert per a piano i orquestra 1925 i el poema simfònic An American in Paris 1928, compost després d’un viatge a Europa durant el qual conegué Ravel Féu també música per a pellícules i l’òpera Porgy and Bess 1935

Fill d’immigrants polonesos, començà la seva carrera com a cantant melòdic per bars i hotels, fins que el 1945 aconseguí debutar al Metropolitan Opera House Met amb La traviata A partir d’aquí, es convertí en un cantant habitual del Met al llarg de 30 anys, interpretant papers com Escamillo a Carmen , Fígaro a El barber de Sevilla i Rigoletto Considerat un dels millors barítons de les obres de Verdi, fou una de les veus més importants de les dècades dels cinquanta i seixanta, bastió del Metropolitan Opera House, i alhora gaudí d’una gran popularitat gràcies al fet que mai no deixà de fer…

De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava John Cale , que rebé el…

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…

Estudià amb A Copland Dirigí l’Estudi de Música Electrònica del Brooklyn College de Nova York Les peces més conegudes de la seva producció són Windows 1972, per la qual obtingué el premi Pulitzer el mateix any, i Chiaroscuro 1975-76