Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Banda de la Societat Musical l’Artística de Bunyol
Música
Banda amb més de cent anys d’existència (fundada el 1883), considerada una de les millors de l’actualitat.
Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i ha aconseguit diversos premis Entre els seus directors han destacat E García Asensio, JM Cervera Collado, LA Garcia Navarro, P Sánchez Torrella, JM Cervera i Lloret i B Adam Ferrero Disposa d’una plantilla de 160 músics, que des del 1989 són dirigits pel mestre Henrie Adams La societat que integra aquesta agrupació també creà una orquestra, que dirigeix el mateix director de la banda
Banda Simfònica Ateneu Musical de Cullera
Música
Banda fundada el 1896 per Heliodoro Frigola, que en fou el primer director.
Formada per uns 130 músics, ha obtingut els màxims guardons en diversos concursos i festivals A partir d’aquesta banda se n’ha creat una de juvenil i una orquestra de corda i s’han organitzat cicles de música de cambra Al llarg de la seva història ha estat dirigida per prestigiosos directors, com F Tamarit, G Pérez Busquier, F Fort Fenollosa, D Martínez, B Adam Ferrero, M Puig i Yago i, des del 1997, el mestre belga F de Vuyst
Mateu Ferrer
Música
Cantor català.
Podria ser que fos el Matteo Ferrero que l’any 1451 servia com a xantre a la capella d’Alfons el Magnànim, a Nàpols El 1475, un tal Mateu Ferrer era tenorista a la capella reial de Catalunya i Aragó Dos anys més tard fou nomenat tenorista de la catedral de Barcelona, càrrec que ocupà fins el final del 1482 o el principi del 1483, que reemplaçà Esteve Estarramats en el lloc de mestre de cant de la seu No consta si fou compositor
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill de Jaume Pahissa i Laporta Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera Marxà a Brusselles, on amplià els seus estudis musicals 1910-11 Es donà aviat a conèixer com a músic compositor a Barcelona El seu catàleg comprèn obres simfòniques, com les obertures El combat 1900, En les costes mediterrànies 1904 i El rabadà 1917, els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí 1909, dues simfonies 1900 i 1921, una Sinfonietta 1921 i tres obres orquestrals, en les…
música del País Valencià
Música
Música desenvolupada ala País Valencià.
Les úniques dades que es tenen de la música valenciana a l’edat antiga són les que provenen de les restes pictòriques prehistòriques de València i Alacant Al principi del segle VIII, els sarraïns arribaren al territori i al segle IX la tradició musical cordovesa s’havia estès a València i a Xàtiva Els documents musicals més antics conservats a València són les epístoles farcides i el Cant de la Sibilla , del segle XIII Entre els drames litúrgics medievals destaca el Misteri d’Elx, que es representa a l’església arxiprestal de Santa Maria d’Elx Al segle XVI els corrents musicals renaixentistes…