Resultats de la cerca

Fou organista de la seu de Perpinyà 1509 Mestre d’òrguens de la darrera època de l’orgue gòtic, construí un petit instrument per a la seu de Vic 1509 i un altre per a la parròquia de Moià El 1516 feu el de Sant Mateu de Perpinyà, de dos teclats L’orgue major amb el tub major de vint-i-sis pams setze peus, quaranta-cinc tecles, sis-cents tubs i amb tres diferències flautat, divisió argentina i orgue ple la gran mixtura de l’orgue gòtic La cadireta amb el tub major de deu pams, dos-cents tubs i tres diferències flautat dolç, orgue ple i musetes llengüeteria El dotà de set contres de peu També a…

Fou cantor de la capella musical de Ferran d’Aragó el 1511, on degué ingressar a principi de segle El 1516 entrà al servei de Fadrique Enríquez, almirall de Castella És un dels compositors més ben representats al Cancionero Musical de Palacio , després de Juan del Encina i Francisco Millán En total es conserven dinou villancicos de Gabriel, divuit dels quals amb música Alguns d’aquests, com La bella malmaridada o Aquella mora garrida , incorporen elements de la cançó popular Les edicions impreses del Cancionero general Saragossa, 1511 i 1544 inclouen poesies d’un tal ’…

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació…

Començà la seva activitat musical com a membre del grup The Garden Wall, que es convertí gradualment en Genesis, un dels grups de rock de més anomenada dels setanta, integrat per Phil Collins, Tony Banks, Chris Stewart i el mateix Gabriel, en el qual es combinava l’escenografia amb el so El 1975 abandonà el grup i inicià una carrera en solitari de gran èxit Considerat un dels intèrprets més avantguardistes del rock, ha mostrat un gran interès per la música ètnica amb la seva integració en les pròpies composicions i la creació d’un segell discogràfic especialitzat, World Records…

Els anys setanta destacà com a líder del grup de rock progressiu Genesis, però se’n separà per experimentar totes les seves idees i el 1977 inicià una reeixida carrera en solitari Al seu rock hi afegí des de música contemporània fins a ritmes i melodies de cultures d’arreu del món, i posà una especial atenció en les lletres D’aquesta primera època destaca la cançó Biko La gran popularitat, però, li arribà el 1986 amb el disc So , on rebaixà alguns plantejaments experimentals de la seva música per fer-la més comercial Gabriel no s’acomodà en l’èxit i diversificà la seva…

És doctor en filosofia per la Universitat de Saragossa Començà la seva carrera musical els anys vuitanta amb els grups Ferrobós, Más Birras i El Frente Com a compositor per a altres artistes, ha treballat per a Maria del Mar Bonet, Héroes del Silencio, Rebeldes, Petisme i Víctor Manuel, entre d’altres La seva faceta més coneguda és la de musicar poesia En aquest àmbit mantingué una estreta collaboració amb el cantant Loquillo que es materialitzà en els discs La vida por delante 1994 i Con elegancia 1998 El 1999 publicà el disc propi Mil km de sueños El mateix any produí el disc de la cantant…

Alumne de Massenet i de CFranck, succeí aquest com a organista de Sainte-Clotilde, a París 1890-98, i dirigí els Concerts Colonne 1910-33 Autor d’òperes com La coupe enchantée 1895 i On ne badine pas avec l’amour sobre l’obra d’Ade Musset, 1910, oratoris, el ballet Cydalise et le Chèvre-Pied 1923, música d’escena per a Ramuntcho 1906, de Pierre Loti, i obres per a piano

Estudià a Perpinyà i a París Fou violinista primer a l’orquestra del Liceu de Barcelona i després a la del teatre de Perpinyà Organitzà 1860 i dirigí, durant molts anys, l’orfeó d’aquesta ciutat Fou també director de l’escola municipal 1868 i de l’escola nacional 1884 de música de Perpinyà Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt

Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a…