Resultats de la cerca

Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B Bartók, del seu ampli catàleg cal…

Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal Irish Academy…

Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg

Estudià al Conservatori de Viena, amb A Bruckner i FO Dessof Es llicencià en dret i en història de la música a la Universitat de Viena, i es doctorà el 1880 El 1885 guanyà una plaça de professor de musicologia a la Universitat alemanya de Praga Durant els seus estudis a Viena es beneficià dels ensenyaments d’Eduard Hanslick, a qui succeí com a professor El 1892 fou elegit president del comitè central de l’Exposició Internacional de Música i Teatre que se celebrà a la ciutat Entre el 1894 i el 1938 fou l’editor general de la collecció dedicada als monuments musicals autríacs "Denkmäler der…

Debutà a 14 anys amb un recital de piano Posteriorment estudià al Conservatori de Milà, centrat principalment en la composició i la direcció d’orquestra El 1943 fou nomenat director artístic del Teatre Coccia de Novara Enfrontat amb el règim feixista, fou confinat a un camp de treball a Alemanya i després a Settin, d’on s’escapà Debutà a la Scala l’any 1945 i el 1949 dirigí l’Orquestra de la NBC als EUA, convidat per A Toscanini Un any després participà al Festival d’Edimburg i inicià una sèrie d’enregistraments amb l’Orquestra Filharmonia Morí en un accident aeri En honor seu s’ha creat un…

Fou deixeble de Bruckner al conservatori de Viena, i ensenyà a Praga i a Viena, on succeí a Hanslick Fou un dels fundadors de l' Akademische Wagnerverein , de la revista “Vierteljahrschrift für Musikwissenschaft”, i l’iniciador dels Denkmäler der Tonkunst in Österreich ‘Monuments de la música a Àustria’ És autor d’obres importants com Handbuch der Musikgeschichte 1924 i Studie zur Geschichte der Harmonie

Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII

Monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara, introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síllabes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis És autor de diversos tractats teòrics