Resultats de la cerca

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…

Organista de la cort d’Innsbruck 1479-1519 i de la catedral de Salzburg, des del 1524 fins a la mort Escriví obres per a l’orgue, lieder , motets llatins i les Harmoniae poetae 1539, trenta-cinc odes d’Horaci, a quatre veus Les publicà LSenfl, que n'hi afegí nou de pròpies

Amb la d’Horaci i Virgili, la seva obra és la culminació de la lírica llatina Destaquen les Heroides , l' Ars Amatoria i, sobretot, les recreacions mitològiques de les Metamorfosis Es desconeix si l’obra d’Ovidi fou concebuda per a ser cantada o interpretada amb acompanyament musical En canvi, des del segle XVI l’obra ovidiana ha fornit material per a un gran nombre de compositors i llibretistes Arguments i també personatges com els de Dafnis i Cloe, Dido i Enees, Ariadna, Apollo i Jacint, Orfeu i Eurídice, Narcís, Hèrcules i Pigmalió han esdevingut arquetipus en la tradició de la música…

Estudià a la Universitat de Viena l’any 1486 i a la d’Ingolstadt a partir del 1497 Es dedicà a l’ensenyament a l’escola catedralícia de Brixen L’any 1502 es doctorà a la Universitat de Pàdua A Ingolstadt conegué l’humanista Conradus Celtis i, sota la seva influència, escriví algunes composicions a quatre veus en estil sillàbic sobre textos d’Horaci en què s’observa molta cura en el metre i la quantificació sillàbica clàssiques Melopoiae sive Harmoniae Augsburg, 1507 Convidat per Celtis, es traslladà a Viena i ensenyà a la seva universitat fins el 1508, any de la mort del seu mentor…

El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula 'gola' i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut Molt sovint, tot i la procedència eclesiàstica de…

El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc, anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics polítics i anticlericals Són inspirats en la poesia clàssica Ovidi, Horaci i Catul i popular i escrits generalment en quartetes monorimes El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació neumàtica molt…

Procedent d’una família de músics i considerat pels contemporanis un dels millors organistes del moment, fou particularment apreciat per les seves improvisacions a l’orgue També tingué una gran reputació com a orguener A partir del 1478 s’establí a Innsbruck i el 1480 ocupà el càrrec d’organista a la cort del duc Segimon de Tirol des del 1489 fins al 1519 compaginà les seves tasques a la cort tirolesa amb el servei a l’emperador Maximilià I El 1515 rebé el títol de cavaller Un cop mort Maximilià I 1519, ocupà la plaça d’organista a la catedral de Salzburg i d’organista de l’…

Estudià a la Universitat de París, on es trobava vers el 1549 Allí publicà el seu primer llibre de chansons i ben aviat s’associà amb l’impressor Nicolas du Chemin Entrà en contacte amb el poeta Pierre de Ronsard, de qui musicà alguns sonets i odes i amb el qual collaborà estretament A partir del 1557 visqué a Metz, on treballà amb el poeta Louis des Masures en la compilació del saltiri hugonot editat l’any 1564 Les CL Psaumes de David, nouvellement mis en musique à quatre parties Deu anys més tard es traslladà a Lió, on morí víctima dels disturbis que tingueren lloc la nit de Sant Bartomeu…

Vida Era fill d’una família amb una forta tradició musical El seu pare, André Danican Philidor, fou l’arxiver musical del rei i un important compositor François-André Danican fou deixeble d’André Campra i demostrà la seva gran precocitat en ésser admès a l’edat de sis anys a la capella reial de Versalles Durant les llargues estones de lleure prèvies als assajos i concerts de la capella, aprengué els rudiments dels escacs, joc molt popular en aquell temps entre els músics de la cort El 1740 es traslladà a París, on es dedicà a les seves dues passions la música i els escacs Treballà com a…

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…