Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…

Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’altri, com la…

Com a cantant, fou intèrpret d’operetes catalanes Dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra 1926 i de La legió d’honor 1930, de Martínez i Valls, i d’altres obres líriques catalanes destacades Actuà també per l’Amèrica del Sud i les Filipines

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona Com a cantant feu diverses incursions en comèdies musicals i operetes, cantades en llengua catalana El 1926 dirigí l’estrena de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra , de R Martínez Valls, de qui quatre anys més tard dirigí també la primera funció de La legió d’honor Actuà en diverses gires per les Filipines i l’Amèrica del Sud

Fou un dels pioners en la introducció dels clarinets històrics a l’Estat espanyol Deixeble de Josep Maria Ruera i Pinart , amplià estudis sobre els clarinets històrics amb Colin Lawson Anglaterra, Hans Rudolf Stalder Suïssa i Eric Hoeprich, de qui fou deixeble al Conservatori de la Haia, on es diplomà Fou membre d’algunes de les orquestres de música antiga més prestigioses, com l’Orquestra del Segle XVIII, dirigida per Frans Brüggen , The English Concert, dirigida per Trevor Pinnock , o Le Concert des Nations, dirigida per Jordi Savall i Bernadet , amb les quals participà en nombrosos…

El terme també pot referir-se a un concert musical Bibliografia Complement bibliogràfic Martín i Rovira, Ezequiel Cicle de conferències musicals amb audició de piano , Institut de Cultura, Biblioteca Popular per la Dona, Barcelona 1912-1915 Riera i Pujal, Carles Sons en el temps , Fundació "La Caixa", Barcelona 1992 Vilar i Torrens, Josep Maria Recursos per aprendre a escoltar la música , Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona 1994 Escalas i Llimona, Romà Galofré i Mora, Francesca Riera i Pujal, Carles Audició musical 1 forma i color a la música , Dinsic Publicacions,…

A sis anys inicià la seva formació musical a Balaguer amb l’organista i mestre de capella Francesc Coma i a tretze anys es traslladà a Barcelona per completar els seus estudis musicals amb Francesc Andreví, amb qui feu harmonia, contrapunt i fuga Josep Maria Sirvent, juntament amb Andreví, l’inicià en el piano El 1864 viatjà a París, on tingué la possibilitat de freqüentar les reunions de Rossini i fer amistat amb FJ Fétis, M Carafa, AF Marmontel, JH Ravina i molts d’altres El 1866 fundà "La España Musical", publicació periòdica que edità juntament amb Andreu Vidal i Llimona, i…

Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…

En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…

Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i…