Resultats de la cerca

El seu pare era Pere Lloret, un dels fundadors de la Societat Lira d’Orfeu Fou alumna seva i de Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A catorze anys feu la seva primera aparició pública, i el 1925 es presentà a Madrid amb un concert al Círculo de Bellas Artes Posteriorment actuà en nombrosos concerts per tot Espanya i França Publicà un llibre sobre guitarra titulat Desenvolupament històric de la guitarra clàssica 1933 Fou professora de l’Institut Feminal de Barcelona i, des del 1934, catedràtica de guitarra i teoria de la música de l’Escola Municipal de Música de…

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

Estudià amb Eduard Toldrà, Joan Massià, Joaquim Zamacois, Xavier Monsalvatge i Antoni Ros Marbà, entre d’altres Després de dirigir diversos grups corals i instrumentals fou director titular de la Banda Municipal de Barcelona, càrrec que exercí des del 1980 fins al 1993 Collaborador habitual de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou nomenat director associat l’any 1981, ha treballat amb solistes de gran prestigi internacional Des del seu debut al Gran Teatre del Liceu 1974, ha estat molt vinculat a l’òpera, en particular a les representacions dels Amics de l’Òpera de Sabadell, amb un…

Estudià a Barcelona amb E Toldrà, J Massià, J Zamacois, X Montsalvatge, A Ros i Marbà i J Guinjoan Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu des del 1974 i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974 És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

És autor d’una Sonata a l’antiga per a violoncel i orquestra, preludis per a piano, cançons i música d’església prop de 300 obres A més, compongué sardanes No em deixis sol i sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero Fou director artístic de Ràdio Associació de Catalunya, de la Ràdio Catalana i de Ràdio Espanya de Barcelona

Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí…

S’inicià en la música amb Juli Garreta i posteriorment fou deixeble de JM Vilà i Gandol Escriví la seva primera sardana, Idilli , l’any 1930 Cap al 1940 es traslladà a Barcelona, on actuà com a pianista, dirigí l’Orquestra del Centre Catòlic de Sants i rebé la influència d’ Antoni Pérez i Moya  També dirigí les cobles Barcelona i Ciutat de Terrassa La seva obra se circumscriu principalment en l’àmbit de les sardanes i la música de cobla , gènere en el qual adoptà un estil clàssic i desproveït de concessions populistes, cosa que li reportà nombrosos premis sardanistes Entre les sardanes cal…

L’acció narra un conflicte amorós banal, i és situada a Lloret de Mar La música mostra una profunda influència de Donizetti Ha romàs al repertori, i sovint és interpretada en versió catalana

Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i ha aconseguit diversos premis Entre els seus directors han destacat E García Asensio, JM Cervera Collado, LA Garcia Navarro, P Sánchez Torrella, JM Cervera i Lloret i B Adam Ferrero Disposa d’una plantilla de 160 músics, que des del 1989 són dirigits pel mestre Henrie Adams La societat que integra aquesta agrupació també creà una orquestra, que dirigeix el mateix director de la banda

Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis