Resultats de la cerca

Fou organista de la Sainte-Chapelle 1706, de Saint-Paul de París 1727, dels Cordeliers 1732, de la Capella Reial, on succeí Andrieu 1739, i de Notre-Dame 1755 Publicà un Livre de pièces de clavecin 1735 i un de Noëls pour l’orgue et le clavecin 1757

Fou fill de Charles Couperin —organista a la localitat de Chaumes-en-Brie—, de qui probablement rebé la seva formació musical bàsica Cap a l’any 1650, ell i els seus germans Charles i François el Vell oferiren una serenata a Jacques Champion de Chambonnières Amb la protecció de Chambonnières, cap al 1651 tots tres s’installaren a París Louis ocupà el càrrec d’organista a la parròquia de Saint-Gervais 1653 i el 1656 fou nomenat gambista del rei Quan li fou oferta la plaça de Chambonnières, bé per incapacitat o bé pel poc interès d’aquest clavecinista per a continuar les seves…

Vida Cresqué en la més profunda pobresa al barri de Storyville, centre de diversió de la ciutat de Nova Orleans, sentint la música de les sales de ball, dels clubs i de les desfilades Formà part d’un quartet vocal infantil que recollia monedes cantant pel carrer A dotze anys, intern en un reformatori, aprengué de tocar la corneta, i a partir del 1916 ho feu professionalment en diversos conjunts de Nova Orleans i als vaixells del Mississipí Cal destacar la seva pertinença al grup de King Oliver, que es convertí en el seu mentor i el portà a Chicago el 1922 amb ell realitzà les seves primeres…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais Amb Lesage i…

Vida Tant el seu pare, que era metge, com la seva mare eren músics afeccionats, i animaren Louis a estudiar violí amb Riemenschneider i Dufour, músics de Seesen, localitat on s’havia establert la família Els dots extraordinaris que mostrà portaren els pares a acceptar el consell de Dufour d’enviar-lo a estudiar a Brunsvic, on tingué com a mestres de violí Gottfried Kunisch i CL Maucourt Al mateix temps rebé lliçons de teoria i contrapunt de l’organista KA Hartung A catorze anys feu un viatge infructuós a Hamburg, i en tornar a Brunsvick ingressà en l’orquestra del duc Karl…

Deixeble d’A Szekely i L Weiner en l’instrument i de Z Kodály i H Koessler en la composició, el 1920 començà la seva activitat de concertista, amb la qual assolí una gran notorietat internacional, especialment per les seves interpretacions de Chopin i Liszt El 1935 passà a residir a la Gran Bretanya i el 1946 s’hi naturalitzà Tocà sovint amb Y Menuhin entre altres la Sonata per a violí i piano que William Walton li dedicà el 1949, i fou professor de l’escola de música que aquest fundà el 1963 Compongué algunes peces simfòniques i de cambra

Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres

Rebé la primera formació musical de la seva mare, que era pianista, i del 1829 al 1831 fou alumne de PJG Zimmermann al Conservatori de París, on guanyà un primer premi de piano Posteriorment portà a terme una gira de concerts per Europa i, aprofitant la seva estada a Viena, estudià piano amb C Czerny i composició Gràcies a la bona situació financera de la seva primera dona, a partir del 1839 es dedicà quasi exclusivament a la composició La seva obra més coneguda és la simfonia Sapho 1878 per a cor i orquestra Escriví el llibre Philosophie et musique , publicat pòstumament el 1896, i a partir…

Fou alumne de Dubois i Massenet composició i de Franck orgue al Conservatori de Música de París, on guanyà el primer premi d’harmonia Com a compositor de ballet debutà amb Les sources du Nil al Folies Bergère, el 1882 Phryné 1896 és la seva obra més important en aquest gènere És conegut sobretot per les marxes Marche lorraine 1887 i La père la victoire 1888 Després d’intentar debutar com a compositor d' opéra-comique amb Rabelais 1892, continuà amb les operetes Les Colles des Femmes 1893, Les saltimbanques 1899 i Hans, le jouer de flûte 1906 Dirigí els balls de l’Òpera de París i del Casino…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…