Resultats de la cerca

Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà també un tractat…

Vida De petit es traslladà amb la seva família a Ciudad Real, on arribà a ser escolà de cant de la catedral El 1913, gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova, pogué iniciar els estudis de cant amb I Tabuyo Debutà el 1915 al Teatro Real de Madrid i el 1919 cantà La Traviata al Gran Teatro de la mateixa ciutat Posteriorment encetà una carrera internacional que el portà a teatres d’Itàlia, Suïssa i l’Amèrica Central El 1923 inaugurà la temporada del Gran Teatre del Liceu intervenint a Manon Lescaut i poc després anà a Itàlia per a cantar Il piccolo Marat a Fiume Tornà sovint a Barcelona, on…

Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es retirà l’any 1957…

Desenvolupà el càrrec de salmista a l’església de San Isidoro de Madrid A la mateixa ciutat publicà un extens manual amb el títol Arte, o compendio general del canto-llano, figurado, y órgano , del qual es feren moltes edicions entre el 1777 i el 1862 El tractat, que està dedicat al cardenal Lorenzana, segueix l’esquema típic d’altres llibres similars, com ara el de Romero de Ávila del 1761 Dedica algunes pàgines a descriure el canto melodico o eugeniano practicat a la catedral de Toledo

Rebé les primeres nocions de música al Seminari Patriarcal de Lisboa, on ingressà el 1771, on més tard és documentat com a cantant i organista El 1785 fou nomenat director al Teatro do Salitre, de Lisboa, per al qual compongué diverses obres líriques, com l’opereta A castanheira , que fou molt popular El 1792, gràcies a la protecció de la monarquia i l’ajut econòmic del govern, pogué anar a Nàpols a ampliar els seus estudis Allí compongué prop de vint-i-una òperes, que foren estrenades en diferents teatres italians Entre les composicions de l’època napolitana destaca Le confusioni della…

Actuà a Madrid i a París, on la seva òpera Non irritar le donne inaugurà 1801 el Théâtre des Italiens Fou mestre de cant de la cèlebre soprano Angelica Catalani Més tard residí a Itàlia, on estrenà més de vint òperes i també música religiosa per a veus i orquestra

S’inicià tocant la guitarra i el trombó a la banda dels seus germans Després, a Kansas City, s’integrà als Walter Page’s Blue Devils i a l’orquestra de Bennie Moten 1929-33, on aportà arranjaments i composicions Alhora, començà a experimentar amb l’amplificació de la guitarra i atragué l’atenció de Charlie Christian, sobre el qual exercí la seva influència El 1934 marxà a Nova York per treballar d’arranjador amb Willie Bryant, i tocà a les orquestres de Jimmie Lunceford i Count Basie També arranjà per a les formacions de Glenn Miller i Artie Shaw Durant els anys quaranta liderà una big band i…

Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i Justícia ,…

Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres

Estudià piano amb L Rosay i teoria i harmonia amb A Sas, a Lima 1934-39, i composició amb R Holzmann al Conservatori Nacional de Música 1945-50 El 1957 anà a París, on fou deixeble d’Arthur Honegger Rebé diversos guardons, com ara el Premio Juan Landaeta al II Festival LatinoAmericano, a Caracas 1957 Fou professor de composició al Conservatori de Lima i a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Fou director del Conservatori Nacional de Música 1973-76, el 1999 fou elegit director general Durant el període 1953-64 exercí la crítica musical en el diari Comercio de Lima Iturriaga…