Resultats de la cerca

S’inicià com a membre del cor de la catedral de Canterbury i guanyà un premi al Saint John’s College de Cambridge El 1962 entrà a formar part del Deller Consort, del qual assumí la direcció el 1979 després de la mort del seu pare Entre el 1969 i el 1973 fou director dels cors de la catedral de Saint Paul, a Londres Dirigí, entre d’altres, els festivals de Petersfield i de Stour Music, i ha actuat al capdavant de l’Acadèmia Deller de la Provença Ha realitzat nombrosos enregistraments com a cantant i director

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on acabà els estudis de director d’orquestra el 1956 Un any després fou contractat al Teatre Bol’šoj de Moscou com a director fins el 1989, i posteriorment entre el 1998 i el 2000 El 1974 debutà a Londres amb l’Orquestra del Ballet del Bol’šoj Amb la companyia d’òpera del mateix teatre es presentà a Tòquio 1970 i 1989, Milà 1974, Nova York i Washington 1975 i Berlín 1980, entre altres ciutats El 1986 debutà amb Carmen com a director d’òperes al Covent Garden, teatre on s’havia presentat l’any abans al capdavant de l’orquestra del Royal Ballet…

Membre d’una família de músics, el seu avi fou violinista i amic del també violinista Jascha Heifetz La mare era pianista i cantant i l’introduí en el món de la música Debutà a nou anys d’edat a la seva ciutat natal i poc després fou admès al Conservatori de Moscou Entre d’altres guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1967 i el Concurs Internacional de Piano Ferruccio Busoni de Bolzano 1968 El 1972 es doctorà al Conservatori de Moscou i l’any 1976 s’installà amb la seva família als Estats Units El 1977 substituí la pianista argentina Martha Argerich al Festival de Salzburg L’any 1979…

Des de l’adolescència formà part de diversos grups de rock com a cantant i guitarrista Després d’estudiar periodisme i de graduar-se en literatura el 1973, decidí dedicar-se professionalment a la música i anà a Londres El 1978 formà amb el seu germà David guitarra, John Illsley baix, i Pick Withers bateria el grup Dire Straits , que a mitjan anys vuitanta es convertí en un dels grups de rock britànic més populars Després de la dissolució del grup, continuà collaborant amb altres músics i el 1990 formà part del grup de country The Nothing Hillbilies Parallelament es dedicà a la composició de…

La forma d’aquests signes varia segons el sistema de notació musical emprat

Abans de la dissolució oficial, el 1988, que anà precedida de separacions intermitents, el grup era format per Mark Knopfler guitarra i veu, Hal Lindes guitarra, Jack Sonni guitarra, John Illsley baix, Alan Clark teclats i Terry Williams bateria Del seus enregistraments cal destacar Communique 1979 i Brothers in Arms 1985 Mark Knopfler ha continuat la seva carrera al marge de Dire Straits amb el grup de country The Nothing Hillbilies i en solitari, amb l’edició dels àlbums Local Hero 1983, Golden Heart 1996, Sailing to Philadelphia 2000, en què collaboraren James…

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

S’inicià en el cabaret, el music-hall i la comèdia musical Els seus discos de compositors contemporanis nord-americans foren grans èxits de vendes i li proporcionaren una popularitat que li obrí les portes del cinema Actuà en nombroses pellícules musicals i els seus dots artístics el convertiren en un estimable actor dramàtic En la seva filmografia destaquen Holiday Inn Mark Sandrich 1942, que incloïa el tema White Christmas , guanyador de l’Oscar a la millor cançó d’aquell any, i Going my way , de Leo McCarey, per la qual el 1944 obtingué l’Oscar a la millor interpretació

És integrat per Brian Johnson veu, que substituí Bon Scott, mort el 1980, Malcom Young guitarra, Angus Young guitarra, Phil Rudd bateria i Cliff Williams baix, que el 1977 substituí Mark Evans Cal destacar els seus discs Let there be rock 1977, Highway to hell 1979, Back in black 1980 i Stiff upper lip Amb el seu últim treball d’estudi, Ball breaker , feren una gira mundial i actuaren a Barcelona el 1996 El 2003 entraren a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Dos anys després publicaren Family Jewels , un doble DVD en què repassen tres dècades de carrera discogràfica, el…

Format per Mark Knopfler guitarra i veu, líder de l’agrupació i considerat un dels millors guitarristes dels anys vuitanta, el seu germà David guitarra, John Illsley baix i Pick Withers bateria, començaren amb una música austera, influïda pel blues i el rock de JJ Cale, el fraseig de Bob Dylan i el jazz , el country i el rock progressiu Amb els àlbums Comuniqué 1979, Love Over Gold 1982, el doble en directe Alchemy 1984 i, sobretot, Brothers in Arms 1985, aconseguiren grans èxits internacionals Knopfler també feu bandes sonores i produí alguns discos de músics com Bob Dylan…