Resultats de la cerca

Segons B Saldoni, la seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat, probablement com a membre de l’Escolania El 1659 professà com a monjo del monestir, on exercí el càrrec d’organista, en què aconseguí un gran prestigi professional Tanmateix, s’ocupà d’altres comeses importants en l’estructura de funcionament de la comunitat benedictina fou sagristà, procurador a Barcelona i prior de Castellfollit

Es formà musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, del qual esdevingué monjo el 1656 Succeí al P Joan Cererols com a mestre de capella, i tingué per deixeble el P Miquel López BS Saldoni esmenta la seva fama de gran músic i distingidíssim mestre També ocupà càrrecs de responsabilitat en la comunitat monàs tica, entre els quals el de vicari segon de Monistrol i sagristà major de Montserrat

El 1643 ingressà com a monjo al monestir de Montserrat no se sap del cert si realitzà la seva formació musical a Barcelona, on nasqué, o bé al mateix monestir BS Saldoni, en el seu conegut Diccionario 1868-81, palesa el seu prestigi com a compositor i organista A més de les ocupacions musicals, Rossell exercí al monestir altres càrrecs de responsabilitat mestre de novicis, majordom i sagristà major Malauradament, no es conserva cap obra seva

El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries

Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1613 Entre el 1623 i el 1630 fou, probablement, sagristà a l’abadia de Westminster Cap al 1624 esdevingué director del cor de la catedral londinenca de Saint Paul Escriví música vocal religiosa -motets llatins, anthems en anglès-, música per a virginal danses i també per a consort d’instruments fantasies La seva música vocal profana aparegué publicada en les colleccions Private Musicke or The First Booke of Ayres and Dialogues Londres, 1620 i Mottects or Grave Chamber Musique Londres, 1630

Músic instrumentista de l’escola montserratina Ingressà de noi a l’Escolania de Montserrat i aviat fou molt apreciat pel seu talent musical Probablement fou deixeble del pare Cererols al voltant dels anys 1658-64 Com ell, aprengué, seguint el costum de l’època, diversos instruments, especialment el violí, l’arpa i el baixó Després d’entrar al monestir, on rebé l’hàbit l’1 de febrer de 1664, aconseguí un gran prestigi amb el baixó, a més de millorar el cant de la capella Exercí de sagristà major, fou vicari de la vila d’Olesa de Montserrat i governador de les baronies del monestir

La primera notícia biogràfica el situa com a sagristà de la capella de San Clemente de Sevilla cap al 1410 Segons les seves pròpies paraules, fou deixeble del mestre Ramon de Caçio També estigué a la capella papal d’Avinyó, a les reials de França, Aragó i Navarra, i a la de la catedral de Sevilla Escriví un tractat, Reglas de canto llano e de contrapunto e de canto de organo , el primer escrit en llengua castellana, que s’ha conservat manuscrit Segons es dedueix del colofó, l’acabà a Sevilla el 31 de març de 1410 Tot i el títol, l’exemplar conservat tan sols tracta sobre cant…

Monjo del monestir, en vestí l’hàbit el 17 d’octubre de 1637 Exercí el càrrec de sagristà i excellí com a cantor Segons el Breu diccionari biogràfic del pare Ireneu Segarra, fou condeixeble del pare Joan Cererols al voltant dels anys 1630-37 i deixeble del pare Joan Marc Es desconeixen els anys en què exercí de mestre de capella i de l’Escolania possiblement fou a conseqüència de substitucions temporals dels pares Cererols o Marc, imposades pels altres càrrecs que aquests exercien al si de la comunitat La data de mort que en dona el pare Ireneu, el 1671, no ha pogut ser…

Era fill de Sebastián Durón, sagristà de l’església de Brihuega, i germanastre del compositor del mateix nom, amb el qual ha estat confós sovint Inicià els seus estudis musicals amb Alonso Xuares a Conca, i el 1676 es traslladà a Las Palmas de Gran Canària, on li fou confiat el càrrec de mestre de capella de la catedral, que exercí durant cinquanta-cinc anys, fins a la seva mort El seu llegat compositiu consta de 460 obres, la major part de les quals pertanyen a la música de romanç Pel que fa al seu estil, respon al llenguatge habitual del Barroc hispànic del segle XVII, en certa…

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…