Resultats de la cerca

Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat

Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d…

S’inicià en el món de la música amb Antoni Torelló i completà la formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Eduard Toldrà i Joan Manén Membre de l’Orquestra Pau Casals, el 1928 fundà l’Orfeó de Gelida, integrat per cent quaranta cantaires i apadrinat per Lluís Millet i Joan Llongueras També fou fundador i director de l’orquestra Euterpe Club, on tocà tant el seu primer instrument, el violí, com el saxòfon i el banjo

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò, conegut per en ’…

Estudià composició i harmonia amb el mestre Francesc Sánchez i Gavagnach, cant amb Giovannina Bardelli i violí amb Agustí Torelló, i probablement també rebé lliçons de piano Entre els 16 i els 18 anys compongué l’òpera en tres actes Schiava e regina , premiada amb medalla i diploma a l’Exposició Universal de Chicago del 1892 El Gran Teatre del Liceu la programà per a la temporada 1893-94, però l’estrena no fou possible a causa de l’atemptat anarquista que malmeté el teatre Finalment, l’òpera es representà el 1894 al Palacio Real de Madrid Compongué més de 100 obres, la majoria peces breus per…

És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre  Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…

A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…