Resultats de la cerca

De la catedral de Tortosa procedeixen tres manuscrits de música polifònica primitiva -anteriors al segle XIV- que es conserven a l’arxiu El còdex 97 de la catedral conté el motet Gaudeat Devotis , una important mostra de l’estil de l’època El tortosí Guillem Molins i Despuig, bisbe de la ciutat del 1475 al 1513, fou el teòric musical més destacat del segle XV a l’àrea catalanoaragonesa Al llarg de la seva història, Tortosa ha estat sota la influència de Tarragona, i el seu emplaçament geogràfic l’ha convertida en un punt de trobada entre Catalunya, València i Aragó…

Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa 1933-69 i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva…

A vuit anys fou admès com a nen cantor a la catedral de Saragossa Probablement en aquesta seu coincidí amb els seus germans José i Valero El 1731 obtingué la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1761 fou membre del tribunal d’oposicions per a la plaça d’organista de la catedral de València, que guanyà Manuel Narro En el decurs de la seva tasca d’organista a la seu tortosina tingué com a mestres de capella Josep Escorihuela i Valero Moreno Polo, el seu germà Joaquín Iturralde fou el successor com a organista de la catedral de …

Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a…

Començà l’aprenentatge musical com a escolà de cant de la catedral de Tortosa Posteriorment es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Francesc Queralt, mestre de la catedral Ben aviat pogué assumir les funcions de mestre segon de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona i organista de l’església de Sant Sever, època en què començà a posar de manifest el seu talent amb la composició del Lauda Jerusalem a vuit veus, el Domine non est a dotze veus i l’oratori El juicio universal , estrenat el 1804 El 1807 guanyà per oposició la plaça de mestre de capella de Màlaga…

Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables

Rebé la seva primera formació musical a l’escolania de la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J Rosés, R Aleix i, possiblement, Mateu Ferrer, R Vilanova, R Carnicer i B Saldoni El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841, i que des de llavors exercí fins a la mort Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S Gabaldà, D Gabaldà, A Pitarch i Felip Pedrell , el qual servà sempre una especial…

El 1749 era organista de l’església de La Soledad de Madrid El 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins, es feu càrrec del magisteri de la capella de l’Escolania de Montserrat La seva notable producció és constituïda per obres litúrgiques en llatí les més abundants, obres religioses en romanç i obres per a tecla És probable que la seva missa a dues veus i instruments, d’estil palesament italià, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, fos de l’etapa en què s’estigué a la capital castellana Martí aportà al monestir els nous aires italians en voga arreu d’Europa,…

Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre  El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera  L’último Abenzerraggio  —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera  Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…