Resultats de la cerca

Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a dir, el…

Es formà a València sota el mestratge de P Pérez i Gascón Les seves primeres ocupacions foren la d’organista de Sant Esteve i de la parròquia de Santa Maria, ambdues a Alcoi Com a compositor, es dedicà sobretot a la música profana Exercí de director de cor del Teatre Principal i del Teatre Ruzafa de València, on estrenà algunes de les seves sarsueles, com Gabriel el criollo 1865, El primer amor 1867 i Un parent de l’altre món 1872 A més, durant la seva estada a Alcoi, exercí la docència al Collegi de Sant Josep i dirigí la Banda de Música de Penàguila Gràcies a la documentació, se sap que…

Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911

Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir qualsevol…

Si aquestes tenien valor terciari els corresponia el mode major perfecte si el tenien binari el mode major imperfecte

Tot i ser la figura de més valor, no es pren com a unitat i no té representació a l’indicador mètric El seu ús és, actualment, poc freqüent El seu valor en restringeix la utilització als compassos 4/2, 2/1, 3/1 i 4/1 i els seus corresponents compostos, 12/4, 6/2, 9/2 i 12/2, si la figura porta punt La pausa de quadrada s’indica amb el signe =ww

En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava,…

A partir del s XIII fou un signe de separació que modificava el valor de les figures i dels grups de notes A partir del s XV es convertí en una indicació de durada Collocat a la dreta d’una nota, n'augmenta la meitat del valor En el cas d’haver-hi un doble punt, hom afegeix a la durada de la nota la meitat del valor del primer punt

Vegeu notació