Resultats de la cerca

Els primers segles de la història musical de Verona es caracteritzaren per l’activitat de la capella de la catedral i de la schola cantorum annexa, de la qual es conserven preciosos manuscrits a la Biblioteca Capitolare Durant el segle XIV els principals músics italians de l' ars nova passaren per la cort de la família Scaligeri, una de les més riques i importants de l’època Aquest ambient afavorí la creació d’una escola de música, la Schola Acolytrum, de la qual sorgiren alguns dels autors que contribuïren al desenvolupament de la frottola -una forma de cant poli fònic profà de…

Estudià amb Domenico Foroni a Verona i des d’un principi s’interessà especialment per la composició d’òperes Lina , 1840 Es traslladà a Amsterdam, on dirigí el Teatre Italià fins el 1845, any en què retornà a Itàlia per dedicar-se bàsicament a la docència i a la composició Fiorina , 1850 Tutti in maschera , 1856 A partir del 1868 treballà a Torí com a director del Liceo Musicale i de l’Orquestra del Teatre Regio, on portà a terme algunes estrenes italianes d’òperes de J Massenet, K Goldmark, Ch Gounod, etc El 1872 fundà els Concerti Sinfonici Popolari, per mitjà dels quals…

Dirigí el Teatro Regio de Torí, ciutat on fundà uns Concerti Sinfonici Popolari Autor de diverses òperes que assoliren un gran èxit a tot Europa, com Fiorina 1851 estrenada a Barcelona el 1856 i Tutti in maschera 1856 a Barcelona el 1863

Estudià a Milà Es dedicà sobretot a l’òpera, gènere en el qual fou influït per Boito, més que no pas pels autors veristes més pròxims a ell Assolí èxits amb Hellera 1909 i La nave 1918, però sobretot amb L’amore dei tre re 1913, basada en el drama homònim de Sem Benelli, estrenada a Barcelona el 1930

Es formà a la catedral de Verona, probablement al costat de Biagio Marini Ordenat de sacerdot l’any 1531, entre el 1542 i el 1546 estigué al servei de la capella musical milanesa del governador, el marquès Alfonso d’Ávalos L’any 1547 retornà a Verona, on residí fins el 1563 Durant aquest temps ocupà els càrrecs de mestre de capella de l’Accademia Filarmonica 1551 i de la catedral a partir del 1554 L’any 1563 fou cridat a responsabilitzar-se del magisteri de capella de la catedral de Milà, càrrec en el qual es mantingué fins el 1572 Després del seu pas per Milà ocupà…

Format al Liceo Musicale de Verona, el 1946, encoratjat pel seu mestre P Bottagisio, ingressà al Conservatori de Música de Milà, on estudià contrapunt amb E Desderi Amplià la seva formació en altres centres, entre els quals destaquen el Conservatori de Música de Bolonya i l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i també als Cursos de Darmstadt L’estada en aquesta ciutat alemanya fou fonamental per a ampliar els seus horitzons musicals Preocupat per renovar-se, la seva obra mostra influències diverses, que inclouen des de B Bartók, pel que fa al tractament de l’arquitectura sonora,…

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti

Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la seva carrera…

Feu els estudis de cant com a baríton a la seva ciutat natal i debutà a Belluno el 1898 com a Silvio Pagliacci Aviat reorientà la seva carrera com a tenor i el 1899 tornà a cantar la mateixa òpera, ara com a Canio, un paper de tenor Actuà a Lisboa el 1902, i la temporada 1902-03 ho feu al Teatro alla Scala de Milà, on destacà successivament en òperes d’H Berlioz, G Verdi, U Giordano o G Puccini, de qui el 1904 estrenà Madama Butterfly En 1903-10 cantà al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1905 debutà al Covent Garden de Londres Es presentà a Nova York el 1907, origen d’una brillant carrera…

Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava…