Resultats de la cerca

Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord

Es formà musicalment al Conservatori de Colònia i al Königliches Institut für Kirchenmusik de Berlín El 1887 començà la seva carrera com a director coral, i el 1907 arribà a ser director musical de la Universitat de Tübingen, càrrec que abandonà el 1918 per impartir classes a la Universitat de Münster, al mateix temps que assumia la direcció de l’orquestra d’aquesta ciutat Si bé mai no abandonà del tot la composició, no s’hi dedicà intensament fins que el 1930 es retirà a Wiesbaden Com a director destacà sobretot en el gran repertori coral, especialment de les obres…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, en el qual obtingué diversos premis, especialment de piano, instrument amb què començà una brillant carrera com a concertista S’inicià en el cant aconsellada per P Mascagni, que l’escoltà en una vetllada familiar, i debutà a vint-i-quatre anys, sense preparació prèvia, cantant Rigoletto a Trani Pulla De seguida fou contractada per a cantar a l’Òpera de Roma L’any 1921, i després d’haver-se presentat a l’Amèrica del Sud, Chicago i Rússia, obrí la temporada del Metropolitan de Nova York amb La Traviata , obra amb la qual assolí un èxit esclatant…

Estudià a Münster amb Carol Arnold i Anton Schindler Començà la seva vida professional impartint classes de piano a Munic, tasca que abandonà per esdevenir director de diversos cors i, el 1858, director de l’Orquestra d’Aquisgrà El 1864 retornà a la capital bavaresa, on ocupà el càrrec de director del cor de la capella de la cort i, a partir del 1867, de professor de música coral i orquestral de l’Escola de Música Quan H von Bülow deixà el teatre de la cort de Munic 1869, la direcció del teatre trià Wüllner per a succeir-lo, una decisió arriscada, tenint en compte la imminent…

Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació per dedicar-se…

Començà estudis de música i empresarials a la Universitat de Carolina del Nord, que abandonà el 1946 per a dedicar-se professionalment al jazz Installat a Los Angeles, formà part de les orquestres de Charlie Barnet 1947-48 i Stan Kenton 1950-51, i també contribuí a desenvolupar, amb músics com Gerry Mulligan i Chet Baker, l’anomenat Jazz de la Costa Oest West Coast Jazz, derivació del bop depurada del fraseig més agressiu d’aquest estil i similar al cool -jazz sorgit els mateixos anys a Nova York Tanmateix, el seu estil continuà evolucionant i s’endurí gradualment Fou un pioner…

Formà part del cor de nens al collegi dels jesuïtes de la seva ciutat natal i posteriorment estudià al conservatori Abandonà momentàniament la música per estudiar psiquiatria i, entre el 1973 i el 1974, ocupà una plaça d’assistent en aquesta especialitat a la Universitat de Gant —on el 1969 fundà una agrupació coral, embrió del Collegium Vocale—, que abandonà per dedicar-se a estudiar orgue i clavicèmbal amb J Huys Company de T Koopman i deixeble de G Leonhardt, la seva inclinació a interpretar la música antiga i barroca en versions historicistes el dugué a fundar,…

Estudià a Hamburg i a Berlín Gràcies a Mahler, fou nomenat director de l’òpera alemanya de Praga 1907-10 posteriorment passà a altres teatres alemanys Abandonà l’Alemanya nazi i anà als EUA, on dirigí Los Angeles Philharmonic Orchestra 1933-39 Tornà a Europa, on dirigí l’Òpera de Budapest 1947-50 i enregistrà un gran nombre de discos

Estudià amb el seu pare, que també era pianista, i amb KK Kurpinski i JAFK Elsner a Varsòvia Inicià una carrera concertística que el portà per Alemanya i Polònia, activitat que abandonà per dedicar-se a la docència i a la direcció de diversos cors parroquials de la capital polonesa Com a compositor, deixà diverses obres religioses i també peces orquestrals i de cambra

Inicià la carrera militar, que abandonà pel cinema El seu primer film fou La madrina del diablo 1937 Des del 1941, amb Ay, Jalisco, no te rajes , realitzà una sèrie de films musicals, els quals protagonitzà Seguiren Así se quiere en Jalisco 1942, primer film mexicà en color, Gran Casino de LBuñuel, 1948, Teatro Apolo 1950, etc El 1952 es casà amb María Félix