Resultats de la cerca

Els temps es divideixen segons l’accentuació en forts i febles Els forts són els primers temps de cada compàs Els altres temps són qualificats de febles

Independent de l’accentuació mètrica, comporta divisions, les més habituals de les quals eren el temps binari i el ternari Característic de la polifonia clàssica i del Renaixement, fou substituït al segle XVII pel compàs

L’accent mètric principal se situa immediatament després de la divisòria La collocació de les barres segueix l’accentuació mètrica natural de la música, que és la que determina la tria del compàs en què s’escriu

Entre el 1927 i el 1940 dirigí una orquestra que durant uns quants anys rivalitzà amb les de CBasie i DEllington, especialment gràcies als arranjaments del seu trompetista, Sy Oliver Amb aquesta formació desenvolupà una forma rítmica original, basada en l’accentuació dels temps parells

Per extensió, s’aplica a la música amb el significat semblant d’accent mètric -especialment l’accent corresponent al nivell mètric del compàs, anomenat sovint ’temps fort', tot i que pot referir-se a qualsevol nivell del metre-, no necessàriament coincident amb l’accentuació del text

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…

Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres

En la música negra és tradicional de marcar els quatre temps de la mètrica fonamental four beat En la música blanca i en les imitacions de la música negra per exemple, en l’estil Dixieland hom tendeix a accentuar els temps dèbils En la terminologia de jazz , el beat ha esdevingut sinònim del swing

És conegut pels set poemes amb acompanyament musical, escrits vers el 1230 i descoberts a Madrid el 1914, que hom li atribueix Els poemes consten de quatre i sis estrofes intercalades, llevat del darrer, que en té dues Per l’estructura i el contingut -plany de l’amant per l’absència de l’amat-, s’han inclòs en el gènere de les cantigas d’amigo , de les quals, juntament amb les Cantigas de Santa Maria , són les úniques que es coneixen amb acompanyament musical Les melodies presenten la forma AAB en un compàs de 6a, i l’accentuació és sillàbica S’hi ha detectat una marcada…