Resultats de la cerca

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins el 1949, que retornà a Alemanya La seva orientació filosòfica és indestriable de la teoría crítica , professada pels animadors de l’Institut für Sozialforschung i de l’anomenada escola de Frankfurt M Horkheimer, W Benjamin i H Marcuse, però amb un accent més acusadament dialèctic i amb un…

El 1981 adoptà el nom d’ Europa Cantat

Cec des dels dos anys, quan en tenia nou inicià els estudis de trompeta, abans de passar al clarinet i al saxo Debutà en grups de ball i de rhythm-and-blues , i durant aquesta primera època començà a experimentar tocant dos saxos simultàniament Al cap de poc adoptà dos saxos suplementaris, un manzello i un strich , derivacions dels saxos soprano i alt respectivament, que, en alguns passatges, tocava a la vegada que el tenor El 1960 començà a gravar a nom seu en destaca l’àlbum We Free Kings 1961 També actuà en els grups de Charlie Mingus i Roy Haynes Després, quasi sempre actuà amb els seus…

Adoptà l’estil concertant La seva música encara és emprada en la litúrgia luterana Deixà misses, motets, cançons i música de dansa

Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La transició es…

Adquirí una gran importància als s XV i XVI Molts dels autors barrocs en compongueren, especialment a França i a Alemanya Al s XIX adoptà la forma d’una àmplia composició musical de caràcter religiós en la qual una massa coral és acompanyada per orgue o orquestra

La freqüència-tipus ha oscillat segons les èpoques i els països el 1859 hom adoptà la de 435 períodes per segon per al la 3 La Conferència Internacional de Londres 1939 fixà el diapasó a 440 períodes per segon Posteriorment, el 1953, fou confirmada aquesta freqüència

Fou organista de la Karlskirche de Viena Alhora que l’escola de Mannheim, però de manera independent, adoptà un estil de composició modern i escriví simfonies i concerts, entre els quals es destaca el de violoncel i orquestra en sol menor També deixà música de cambra i religiosa

El 1918 s’establí a París, on fou alumne de Ravel Influït al principi per Skr'abin, adoptà posteriorment una línia clarament avantguardista La seva obra principal és l’òpera Le libre de la vie 1925 Inventà també un nou instrument electrònic, la croix sonore , i un sistema dodecatònic diferent del de Schönberg

Al servei del duc de Parma, adoptà l’estil francès d’òpera s’establí a França 1756, i contribuí a independitzar l' opéra-comique de l’òpera bufa italiana Deixà òperes com La Fille mal gardée 1758, La Fée Urgèle 1765, La Clochette 1766 i oratoris El seu germà Antoni Duni ~1700 — ~1766 també fou compositor