Resultats de la cerca

L’any 1796 debutà com a pianista, i més tard fundà la pròpia escola de música Les seves composicions s’adscriuen al Romanticisme musical, en especial les sonates per a piano, els dos concerts, les variacions i diverses peces amb la denominació d' Allegri di bravura Compongué música de cambra, tres simfonies i una obertura, nombrosos lieder txecs i italians i altres sobre texts de Goethe, Schiller i Puškin

Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…

Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…

El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la Illustració oficial i que…