Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cistre
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, sense cordal, i en el qual hom obté el so pinçant amb el plectre les cordes, generalment dobles i metàl·liques.
El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla Era conegut a l’edat mitjana i fou utilitzat sobretot als s XVI i XVII Al s XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers
ocarina
Música
Instrument de vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics Es construeix en diferents mides i tessitures Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels…
ritme aksak
Música
Terme emprat per la musicologia moderna per a designar un cert tipus de ritme —associat sobretot a la música tradicional— caracteritzat per la seva asimetria o irregularitat mètriques.
Tot i que l’ús del terme turc aksak literament ’coixejant', ’entrebancant-se' així ho faci pensar, no és clar que aquesta mena de ritmes siguin d’origen exclusivament turc la influència de la mètrica grega, per exemple, no és del tot descartable En tot cas, des de Turquia s’haurien escampat ràpidament cap als Balcans i altres zones de l’Europa oriental i haurien donat origen a músiques de característiques ritmicomètriques semblants això explicaria l’ús del terme ritme búlgar com a pràcticament sinònim de ritme aksak El metre subjacent a un ritme aksak és irregular en…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
llaüt

Llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada format per una caixa de contorn piriforme i fons bombat, mànec amb trasts movibles, i claviller corb amb clavilles laterals.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec Utilitzat en la música occidental des de la Baixa Edat Mitjana, conegué la seva esplendor a l’Europa dels segles XVI i XVII Les cordes estan agrupades per parells ordres, lligades a la base de l’instrument sobre un pont, i la taula harmònica sol portar una o més rosetes El llaüt europeu deriva de l’instrument àrab anomenat ’ ud -terme que significa literalment ‘fusta’ o ‘branca’- precedit per l’article al Introduït a Europa pels àrabs a través de l’Àndalus, es difongué cap a Occident L’origen del…
trompeta
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, una de les tres categories en les quals es divideixen els aeròfons de columna o instruments de vent pròpiament dits (aeròfon).
Els instruments agrupats sota aquesta denominació consisteixen en un tub més o menys allargat i de formes diverses, que conté una columna d’aire oberta pels dos extrems del tub Es fan sonar aplicant els llavis en un dels extrems, tot impulsant el buf de manera que aquests vibrin amb la pressió de l’aire Aquesta obertura específi ca, anomenada embocadura, sol ser de diàmetre petit i inferior a la de l’extrem oposat, que sovint s’eixampla tot formant el pavelló La vibració dels llavis es transmet a la columna d’aire interior, on s’amplifica i s’enriqueix amb els diferents harmònics…
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…