Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
trisagi
Música
Nom donat a la triple aclamació Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres, que és una amplificació del trisagi bíblic Sant, Sant, Sant (Is 6,3).
És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki
mateixa
Música
Dansa que forma part de l’anomenat ball pagès mallorquí.
Es tracta d’un ball de parelles que en la seva forma actual sembla que és una derivació de la jota , bé que de moviment més suau i moderat Posseeix un metre ternari, i el cant -en forma de corrandes- apareix alternat amb la part instrumental Segons les zones, s’acompanya amb la tradicional formació constituïda per xeremies cornamusa, flabiol i tamborí, o bé amb altres instruments com el violí, el guitarrón , la guitarra, la bandúrria, el triangle i les castanyoles Les mateixes es ballen en sèries de dotze -per això s’utilitza sempre el nom en plural- tot combinant-se amb copeos copeo Als…
Donald McInnes
Música
Viola nord-americà.
Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Des del 1985 és professor d’aquesta universitat Ha impartit classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Ha alternat la seva intensa activitat pedagògica amb les gires de concerts, sovint al costat d’altres intèrprets de la talla de Yehudi Menuhin, Lynn Harrell, Yo-Yo Ma o Paul Tortelier El compositor William Schuman li dedicà el Concerto on…
Academy of Saint Martin-in-the-Fields
Música
Orquestra de cambra anglesa fundada a Londres l’any 1956 per Neville Marriner, amb l’objectiu d’oferir concerts de migdia a l’església de Saint Martin-in-the Fields.
A banda de la tasca de Marriner, els violinistes Iona Brown i Kenneth Sillito s’han alternat en la direcció El conjunt, que des de la seva formació ha conegut un clamorós èxit arreu del món, tant amb motiu de les seves gires internacionals com dels seus enregistraments fonogràfics, manté la seu a la capital anglesa El seu repertori combina obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies Ha arribat a estrenar partitures expressament compostes per a la formació i d’autors bàsicament britànics com Walton, Bennett o Maxwell Davies La seva especialitat ha estat sempre Mozart…
Karin Ott
Música
Soprano suïssa.
Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les…
Esther Lamandier
Música
Mezzosoprano francesa.
Procedent d’una família de músics, a quatre anys començà a estudiar violí i quan en tenia sis s’inicià en el piano El 1970 es diplomà com a professora de música al Liceu La Fontaine Posteriorment estudià propedèutica musical a Niça i del 1971 al 1975 fou contractada com a professora al Collège Jean Mermoz de Savigny-sur-Orge El 1975 inicià la seva dedicació exclusiva al cant, particularment a la música dels segles XV i XVI Formà part de l’Ensemble Vocal de France, de l’Studio der Frühen Musik 1976-77 i del Grup Guillaume Dufay Des del 1977 ha alternat les actuacions en solitari -…
Nicolai Harry Gustav Gedda
Música
Tenor suec de nom real Nicolai Ustinov.
Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb C M Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat De retorn a Suècia, el 1951 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm El 1952 cantà a París, i un any després ho feu a la Scala com a Don Ottavio Don Giovanni , dirigit per H von Karajan, que el contractà per a una sèrie d’enregistraments fonogràfics El 1957 actuà al Metropolitan de Nova York i al Festival de Salzburg, tot iniciant una carrera internacional que el dugué als millors teatres del món i a…
Thomas Moser
Música
Tenor nord-americà.
Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Filadèlfia i Califòrnia Debutà a Graz el 1975 i dos anys més tard ho feu a la Staatsoper de Viena El 1979 cantà La clemenza di Tito a la New York City Opera Posteriorment es presentà amb èxit a Viena, Munic, Frankfurt, Salzburg, Roma, París i la Scala de Milà Destacat intèrpret de papers mozartians, enregistrà diverses obres de joventut de WA Mozart sota la direcció de L Hager El 1984 participà en l’estrena d' Un re in ascolto , de L Berio, a Salzburg El 1988 rebé la distinció de Kammersänger de Viena, on és…
Paul McCartney
Música
Cantant, guitarrista i compositor anglès de rock.
En 1960-70 formà part de The Beatles , grup del qual, juntament amb John Lennon, fou el líder i compositor de la majoria de cançons Dissolt el grup, en 1971-81 formà amb la seva dona Linda el grup Wings amb el qual s’allunyà de l’estil dels Beatles Mary Had a Little Lamb , 1972 Venus and Mars , 1975 Posteriorment enregistrà en solitari Pipers of Peace , 1983 Once upon a Long Ago , 1987, i amb altres músics com Stevie Wonder o Michael Jackson Ha alternat el conreu del pop-rock Off the ground , 1993 Flaming pie , 1997 Run Devil Run , 1999, amb obres simfonicoorquestrals…
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el…