Resultats de la cerca

Fou deixeble de Niccola Amati i seguí els models del seu mestre, que perfeccionà lentament Els seus fills, i especialment el seu net Giuseppe Guarneri Cremona 1698 — 1744, dit “del Gesù” perquè emprava com a distintiu l’anagrama IHS, crearen instruments d’una qualitat comparable a la dels de Stradivari

És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…

Estudià piano, teoria, violoncel i orgue de manera privada, però com a compositor la seva formació fou autodidàctica Parallelament realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires Es traslladà a Colònia el 1957, on dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Rhineland, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’any següent…

Estudià al Conservatori de Lisboa 1959-63, i el 1964 marxà a París per ampliar coneixements musicals i s’hi establí Participà als cursos de Darmstadt 1963-65 i, a la segona meitat dels anys seixanta, treballà amb Karlheinz Stockhausen , del qual fou deixeble a la Rheinische Musikschule de Colònia, i també amb Henri Pousseur , entre d’altres Adoptà un llenguatge obertament avantguardista molt influït, a banda de Stockhausen, per Pierre Boulez , especialment en la seva investigació estructural i espacial del fet sonor i en l’aprofundiment de la fonètica com a dimensió interna de l’obra Des del…

Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’…